Note de Premsa:
EL GOVERN BASC, LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LA XUNTA DE GALÍCIA PRESENTEN UN PROTOCOL DE COL•LABORACIÓ HISTÒRIC EN MATÈRIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
09-05-07 :: 13:43h
Els màxims responsables en matèria de política lingüística del Govern Basc, Generalitat de Catalunya i Xunta de Galícia, Patxi Baztarrika, Miquel Pueyo i Marisol López, respectivament, han presentat el protocol a Madrid,
Els màxims responsables en matèria de política lingüística del Govern Basc, Generalitat de Catalunya i Xunta de Galícia, Patxi Baztarrika, Miquel Pueyo i Marisol López, respectivament, han presentat en un acte públic celebrat aquest matí a Madrid, a la seu del Congrés dels Diputats, el Protocol general de col•laboració en matèria de política lingüística rubricat recentment a Bilbao pels tres governs, fita important en l’àmbit de la col•laboració conjunta entre els tres executius a favor del foment de les llengües.
Després de la presentació d'aquest acord ha tingut lloc una reunió entre els signants amb els representants del Ministeri d'Administracions Públiques, José María Vidal, Director General de Cooperació Autonòmica, José María Pérez subdirector de Cooperació Autonòmica, i José María García, assessor del ministre.
En aquesta reunió, a més de presentar el contingut de l'acord subscrit pels tres governs, els representants de les tres comunitats autònomes han instat les institucions de l'Estat a anar assumint la pràctica del plurilingüisme i impulsar l’ús de les diferents llengües, per a la qual cosa han ofert la seva col•laboració i han manifestat la seva voluntat per treballar amb les institucions de l'Estat.
En la presentació, els signants de l'acord han destacat la importància de la col•laboració interinstitucional, a fi que contribueixi a fer que les institucions centrals de l'Estat dediquin al basc, al català i al gallec un tractament més just, més favorable al seu ús, tal com correspon fer-ho en un Estat plurilingüe en què el 40% de la població viu en comunitats amb llengua pròpia diferent del castellà.
Els governs de Galícia, Catalunya i Euskadi són governs fortament compromesos amb la revitalització i normalització de l'ús de les seves llengües pròpies: el gallec, el català i el basc, respectivament. A partir d'aquest ferm compromís que es tradueix en l'impuls continuat de polítiques lingüístiques positives a favor de la normalització lingüística a cada país, els tres governs consideren que, des del màxim respecte a les polítiques de cada govern i a les seves especificitats, és veritablement eficaç i positiu definir i desenvolupar un marc de col•laboració estable i permanent entre tots tres en matèria lingüística, marc que permetrà intercanviar i contrastar experiències, així com impulsar projectes i actuacions en benefici d'una igualtat social més gran entre les llengües.
És evident que Galícia, Catalunya i Euskadi representen realitats sociolingüístiques diferents, però no és menys cert que de la col•laboració entre els tres poders públics i del contrast entre les polítiques lingüístiques respectives només se’n poden obtenir beneficis per als processos de normalització lingüística de cada país, així com per al tractament de les llengües a l'Estat espanyol. Les tres comunitats tenen experiències, informació i coneixement per contrastar i per compartir, objectiu a què es dirigirà el marc de col•laboració estable en matèria de política lingüística entre els tres governs.
Aspectes destacables del protocol
En virtut d'aquest protocol, en matèria de promoció de mesures de protecció i ús de les llengües oficials en l'àmbit de l'Administració de l'Estat i de la Unió Europea, els tres governs promouran que l'Estat espanyol i la Unió Europea adoptin mesures i accions normatives, executives i pressupostàries tendents a la consecució d'aquests objectius.
Promouran que l'Estat adopti mesures que facin possible l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en l'àmbit de les seves pròpies institucions, especialment, Congrés i Senat, en l'Administració de Justícia, en les seves societats estatals i empreses de servei públiques, com ara Correus i RENFE, així com perquè l’Estat garanteixi un ús adequat de les llengües pròpies en els mitjans de comunicació de titularitat pública d'àmbit estatal.
En l'àmbit de l'ensenyament, els signants del protocol treballaran conjuntament perquè l'Estat espanyol adopti mesures encaminades a assegurar l'ensenyament de la història i la cultura de les quals són expressió les llengües regionals o minoritàries, d'acord amb el que es va comprometre en ratificar la CELROM (Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries d'Europa).
En aquest sentit, promouran que els programes escolars dels estudiants que viuen en altres llocs d'Espanya en els quals no es parla una llengua regional o minoritària recullin la presència de les llengües regionals o minoritàries a Espanya, la seva història i el seu caràcter tradicional (o autòcton). Així mateix, promouran que a les universitats de l'Estat es fomenti l'ensenyament i l’aprenentatge de les llengües pròpies oficials de l'Estat. Tot això s'emmarca, d'altra banda, en les recomanacions fetes pel Consell d'Europa en l'informe de seguiment de la CELROM.
Quant a l'ús social de la llengua, intercanviaran les respectives estratègies de sensibilització de la població per a l'augment de l'ús del basc, el català i el gallec, a més d'intercanviar les respectives polítiques de promoció de l'ús del basc, el català i el gallec en els mitjans de comunicació.
Quant a la difusió internacional de les llengües i cultures, fomentaran estratègies destinades a la difusió internacional dels productes culturals i dels seus creadors, i la utilització d'aquesta projecció internacional per augmentar el prestigi de les nostres llengües i cultures. Fomentaran, així mateix, estratègies per incrementar la presència del basc, el català i el gallec més enllà de les nostres fronteres.
A fi d'assegurar el seguiment i l'avaluació d'aquest Protocol marc, es crearà una comissió de seguiment formada per tres persones en representació de cada un dels governs que subscriuen aquest Protocol, encapçalat pels màxims responsables en matèria de política lingüística dels respectius governs.
Els compromisos adquirits en aquest document s'estendran fins al 31 de desembre del 2009, si bé la seva vigència s'ha d'entendre prorrogada tàcitament per períodes anuals fins a l'entrada en vigor d'un nou protocol o fins que una de les parts no hi posi fi per mitjà d'un preavís formalitzat, almenys, dos mesos abans d'acabar l'any.