Note de Premsa:
L’historiador Josep Fontana, primer guardonat amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística
05-07-07 :: 11:15h
És el fundador i primer director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives
El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, que presideix el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha decidit atorgar el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística a l’historiador Josep Fontana. Amb aquesta distinció, el jurat ha volgut valorar “l’obra historiogràfica, el mestratge i el compromís cívic d’un intel•lectual erudit com Josep Fontana”.
Enguany és la primera vegada que es concedeix aquest guardó, que va ser creat pel Govern el passat 8 de maig, per tal de distingir la persona que, pel seu compromís vital i la seva trajectòria, hagi fet una aportació rellevant a la cultura catalana i hagi contribuït a dignificar-la.
Fontana és catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i ha estat durant deu anys director de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És un dels historiadors de més prestigi de Catalunya i un investigador reconegut a escala internacional. Ha estat introductor al món editorial hispànic de la gran tradició historiogràfica marxista britànica contemporània. Va ser una de les figures més destacades de la resistència al franquisme.
Josep Fontana s’afegeix als altres quatre guardonats d’enguany anunciats ja pel jurat: Dani Freixas, en la categoria d’Arquitectura i Espai Públic; Frederic Amat, en la categoria d’Arts Visuals; la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, en la categoria de Cultura Popular i Martí Guixé, en la categoria de Disseny.
Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre el 1932 i el 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior. L’acte de lliurament dels guardons el farà el pròxim 24 de novembre, al Teatre Fortuny de Reus.
Enguany el jurat dels premis està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot, i està format per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch; el dissenyador gràfic Anton Granero i Martínez; el comissari d’exposicions i realitzador de televisió Andrés Hispano; el crític de circ Jordi Jané; l’editora de Vilaweb Assumpció Maresma; la professora de Teoria de la Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Frabra i presidenta del PEN català, Dolors Oller; la directora del Festival de Música Antiga, Maricarmen Palma; la directora del Centre d’Art La Panera, de Lleida, Glòria Picazo; l’arquitecta i presidenta del FAD Beth Galí; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta; el periodista i professor universitari Lluís Reales; la directora de Cultura Científica de l’ICUB, Gemma Revuelta, i el director del Festival Temporada Alta de Girona i Salt, Salvador Sunyer.
Apunt biogràfic
Nascut a Barcelona el 1931, Josep Fontana es va llicenciar en Lletres (1956) i es va doctorar a la Universitat de Barcelona (1970). Va ser professor ajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal i deixeble de Pierre Vilar i Ferran Soldevila. Ha ensenyat a les Universitats de Liverpool, València, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, en l’actualitat en condició d’emèrit.
Va fundar l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, del qual va ser el primer director, del 1991 al 2002. És catedràtic d’Història Econòmica des del 1974 i president de l’Associació d’Història Econòmica.
Ha escrit més de 20 llibres, entre els quals es troben: La quiebra de la monarquia absoluta (1972), La crisis del antiguo régimen (1979), Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982), Història de Catalunya, V: 1787-1868 (1988), La història després de la fi de la història (1992), Europa ante el espejo (1994), Introducció a l’estudi de la història (1997), La història dels homes (2000), La construcció de la identitat (2005), Aturar el temps (2005) i La época del liberalismo (2006).
Impulsor de revistes de recerca històrica com Recerques, ha col•laborat a l'Avenç (1976) i, entre el 1991 i el 1994, va dirigir la Historia Universal Planeta. És director de l’Editorial Crítica que ara publica la seva obra completa. Codirigeix amb Ramon Villares Historia de España, una obra en dotze volums, de caràcter col•lectiu.
Barcelona, 5 de juliol de 2007