Note de Premsa:
Acords de Govern: El Govern aprova l’avantprojecte de llei que regularà l’abordatge de la violència masclista a Catalunya
17-07-07 :: 14:30h
El Govern aprova l’avantprojecte de llei que regularà l’abordatge de la violència masclista a Catalunya
• Entre les novetats que aporta destaca la constitució d’un fons de garantia per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries
• El nou text amplia el ventall de possibilitats d’identificació de la violència masclista per accedir als drets que estableix la nova llei i permet que només es tinguin en compte els ingressos de les dones i no els de la unitat familiar per accedir a ajudes
El Govern ha aprovat avui l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista que regularà totes les actuacions contra la violència masclista a Catalunya i permetrà actuar de manera integral contra totes les formes d’aquesta violència.
El nou text legal, el primer que s’elabora a Catalunya per regular les actuacions contra la violència masclista, destaca perquè:
• aborda de forma integral totes les formes d’exercir aquesta violència i de tots els àmbits en què es pot produir.
• dóna molta importància a la prevenció i subratlla les mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç com a principis fonamentals en l’eradicació d’aquesta greu problemàtica social.
• regula la Xarxa d’atenció a les dones en situacions de violència masclista, tot definint cada servei, les funcions a desenvolupar, quina administració en té la competència i quines han de ser les beneficiàries.
La Llei parteix de la base que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals, així com un impediment per assolir la plena ciutadania de les dones, la seva autonomia i llibertat.
L’objectiu és trencar les invisibilitzacions i discriminacions que han patit les dones i reconèixer i garantir el seu dret bàsic a viure sense cap de les manifestacions de la violència masclista.
Aquest avantprojecte, elaborat per l’Institut Català de les Dones (ICD), adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, destaca per haver- se realitzat a partir d’un ampli procés participatiu en el qual hi ha pres part el Consell Nacional de Dones de Catalunya (òrgan consultiu de l’ICD que compta amb 282 entitats), l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, els sindicats, i els organismes i agents socials implicats en la lluita contra la violència masclista.
Alguns dels avenços que suposa aquest avantprojecte en la lluita contra les violències masclistes a Catalunya són els següents:
Constitució d’un fons de garantia de pensions
L’avantprojecte de Llei també estableix que el Govern de la Generalitat ha de constituir un fons de garantia per a cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries. Aquest fons s'activarà quan hi hagi la constatació judicial d'incompliment del deure de satisfer-les i comporti una situació de precarietat econòmica d'acord amb els límits i les condicions que es fixin per reglament.
L’objecte d’aquest fons, en qualitat de bestreta, és minimitzar la vulnerabilitat i els riscos, de situacions d’exclusió quan s’ha produït incompliment de la resolució judicial i, per tant, l’impagament de les pensions establertes. Aquest fons es rescabalarà de la persona deutora.
Durant l’any 2008 es realitzarà el desplegament reglamentari d’aquest fons per entrar en vigor el 2009. Hi ha aproximadament 12.000 resolucions judicials anuals que no s’executen en la seva totalitat, xifra que suposa un 30% del total de resolucions.
Ajuts i prestacions econòmiques
L’avantprojecte estableix que només es tindran en compte els ingressos i les rendes individuals de cada dona, i no els de la unitat familiar, als efectes de percebre la renda mínima d'inserció, l’assistència jurídica gratuïta i els ajuts escolars.
El Govern podrà concedir prestacions econòmiques extraordinàries a les dones que han patit violència masclista en un pagament únic (indemnització) en les condicions i amb els requisits que s'estableixin reglamentàriament. Quan la víctima sigui menor d'edat, la indemnització econòmica no podrà ser administrada per l'autor o inductor de la violència.
També tindran dret a la percepció, en un pagament únic, d'una quantia econòmica, en les condicions i amb els requisits que s'estableixin de forma reglamentària, els fills i filles de les víctimes mortals a conseqüència de qualsevol de les formes de violència masclista contemplades en l’avantprojecte, que siguin menors de vint-i-sis anys, i que depenguin econòmicament en el moment de la mort de la mare.
Per altra banda, la Generalitat podrà personar-se en els procediments penals per violència masclista, en els casos de mort o de lesions greus de la dona. En el cas que la personació sigui exercida per una altra administració, la Generalitat es podrà personar de forma potestativa.
Creació de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral
La Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral a les dones que pateixen violència masclista és el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l'atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista, en l'àmbit territorial de Catalunya. El nou text estableix que correspon a l'Administració de la Generalitat la creació, la titularitat, la competència, la programació, la prestació i la gestió de tots aquests serveis en col•laboració amb els ens locals, excepte els Serveis d'Informació i Atenció a les dones, que són competència dels municipis. Integren la Xarxa els serveis següents:
• Servei d'Atenció Telefònica Especialitzada
• Serveis d'Informació i Atenció a les Dones
• Serveis d'Atenció i Acolliment d'Urgències
• Serveis d'Acolliment i Recuperació
• Serveis d'Acolliment substitutoris de la llar
• Serveis d'Intervenció Especialitzada
• Serveis tècnics de punt de trobada. L’avantprojecte estableix que les persones professionals que treballen en aquest servei no hauran d'aplicar tècniques de mediació en aquells supòsits en què resti acreditada qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit familiar.
• Serveis d'atenció a la víctima del delicte
Establiment de nous instruments d’identificació de violència masclista per tal d’accedir als drets d’atenció i de reparació
D’acord amb l’avantprojecte, a Catalunya s’amplia el ventall de mitjans d’identificació de les situacions de violència masclista per accedir als drets que recull el nou avantprojecte.
Així, constitueixen mitjans de prova qualificats la sentència de qualsevol ordre jurisdiccional, tot i que no sigui en ferm, que declari que la dona ha patit alguna forma d’aquesta violència; l'ordre de protecció vigent, i l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
En absència d’alguna d’aquestes identificacions, també seran mitjans específics d’identificació:
• Qualsevol mesura cautelar judicial de protecció, seguretat o d’assegurament vigent.
• L’atestat elaborat per les forces i cossos de seguretat que han presenciat directament alguna manifestació de violència masclista.
• L’informe del Ministeri Fiscal.
• L’informe mèdic o psicològic elaborat per persona professional col•legiada, en el qual consti que la dona ha estat atesa en algun centre sanitari per causa de maltractament o agressió masclista.
• L’informe dels serveis públics amb capacitat d’identificació de les situacions de violència masclista. Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d'atenció primària, als serveis d’acolliment i recuperació, als serveis d’intervenció especialitzada, i a les unitats especialitzades dins les forces i cossos de seguretat.
• L’informe de l’Institut Català de les Dones.
Facilitar l’accés a un habitatge
En matèria d’habitatge, el Govern ha de promoure mesures per facilitar-ne l’accés a totes les dones que pateixen una situació de violència i que es troben en situació de precarietat econòmica a causa d’aquesta violència, o quan l’accés a un habitatge sigui necessari per a la seva recuperació. Així, es garanteix l’accés prioritari als habitatges de promoció pública a les dones en alguna d’aquestes situacions.
Garantir la formació ocupacional
El Govern garantirà la formació ocupacional a les dones que es troben en qualsevol forma de violència masclista i adoptarà les mesures necessàries per facilitar la seva ocupació, si cal, per assolir la seva recuperació econòmica.
L'administració pública competent haurà d’establir subvencions a la contractació del col•lectiu de dones en aquests casos; promoure la signatura de convenis amb empreses i organitzacions sindicals per facilitar la seva reinserció laboral; i establir ajuts directes i mesures de suport (amb un seguiment tutorial personalitzat del seu projecte) a les dones que es constitueixin en treballadores autònomes.
Tots els programes de formació ocupacional i inserció laboral que desenvolupi el Govern de la Generalitat inclouran amb caràcter prioritari les dones que pateixen o han patit violències, i els programes de formació de les administracions públiques catalanes han d'establir projectes específics que incloguin l'accés a les tecnologies de la informació i comunicació i les matèries necessàries per a l'ocupació de les dones que pateixen o han patit violències, atenent la diversitat de situacions i necessitats.
Creació de noves mesures preventives en l’àmbit dels mitjans de comunicació
En els mitjans de comunicació social que estiguin dins l'àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya restaran prohibides la realització i difusió de continguts i d'anuncis publicitaris que mitjançant el seu tractament o posada en escena, justifiquin, banalitzin o incitin la violència masclista, o que vehiculin tàcitament o implícitament missatges sexistes i/o misògins, així com la reincidència sistemàtica en la profusió o difusió de missatges que desautoritzin les dones o que les tractin vexatòriament o objectualment.
Els mitjans de comunicació social gestionats o finançats per les administracions públiques catalanes hauran de tractar la informació amb els següents criteris:
• Fent un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge i fomentar una presència equilibrada i una imatge plural d'ambdós sexes, al marge dels cànons de bellesa i d'estereotips sexistes.
• Vetllant perquè, en tots els elements de la posada en escena o en el tractament de la informació, les dones siguin presentades amb tota la seva autoritat i respecte, fent visibles les aportacions de les dones a tots els àmbits de la societat i considerant la seva experiència com a font documental de primera importància.
• Promovent i afavorint els continguts en el quals quedin palesos els drets efectius de les dones.
Creació de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada envers la violència masclista
Serà un òrgan específic de coordinació institucional per a l’impuls, el seguiment, el control i l’avaluació de les actuacions en l’abordatge de la violència masclista, sense perjudici de les competències d’impuls, seguiment i control dels Departaments de la Generalitat i dependrà de l’ICD.
El Govern aprova el pla d’Inversions Universitàries 2007-2013 amb un import de 635 milions d’euros
• La inversió per als propers set anys suposa un increment del 57,9% respecte del període anterior
El Govern ha aprovat avui l’import final i la distribució definitiva dels recursos destinats al Pla d’Inversions Universitàries (PIU) per al període 2007-2013. Durant els propers 7 anys, la Generalitat destinarà 635 milions d’euros a finançar les inversions de les universitats, un 57,9% més que el període anterior. Aquest increment il•lustra l’esforç financer que el govern català fa en relació a les universitats i exemplifica fins a quin punt les considera una peça clau per al desenvolupament de la societat del coneixement i la millora de la competitivitat de l’economia.
La finalitat del PIU és el finançament de les infraestructures i els equipaments de les universitats directament relacionats amb l’activitat docent, així com amb els serveis generals. La distribució temporal de les assignacions pressupostàries del PIU 2007-1013 és:
2007: 75,56
2008: 118,50
2009: 99,64
2010: 102,42
2011: 82,55
2012: 80,01
2013: 76,32
La distribució dels recursos per universitats es fixa tenint en compte indicadors com la superfície destinada a activitats acadèmiques i el nombre d’estudiants a temps complet. D’acord amb aquests criteris, la distribució és la següent:
Universitat de Barcelona: 143
Universitat Autònoma de Barcelona: 120
Universitat Politècnica de Catalunya: 127
Universitat Pompeu Fabra: 57
Universitat de Girona: 57
Universitat de Lleida: 37,7
Universitat Rovira i Virgili 77
Altres despeses: 16,3
Total 635
Un dels objectius del nou PIU és dotar les universitats públiques amb els equipaments necessaris per afrontar amb èxit la plena integració, l’any 2010, a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Per aquest motiu, el PIU és l’instrument que permet afrontar de forma ordenada i eficaç el repte de la consolidació del sistema universitari català amb una orientació clara cap a la millora de la qualitat. En aquest context, el nou PIU 2007-2013 s’estructura en dos grans objectius:
• Reposició, adaptació i millora, TIC’s i adaptació de l’Espai Europeu: Aquest objectiu acumula un import de 218,7 milions d’euros, un 34,4% del total de recursos del PIU. Aquesta partida es distribueix, al seu torn, en dos programes específics: un, per una banda, les inversions destinades a la reposició, i adaptació i millora dels equipaments ja existents (113,5 milions d’euros), i l’altre per a les inversions relacionades amb les TIC’s i la renovació del l’equipament cientificotècnic (105,2 milions d’euros).
• Acabaments i noves obres: Aquest objectiu aglutina 416,2 milions d’euros, un 65,5% del total i permet acabar actuacions iniciades durant el PIU anterior així com construir noves infraestructures d’acord amb la planificació de cada universitat per als propers set anys. També s’inclouen en aquest epígraf les actuacions que preveuen la reposició total d’equipaments obsolets.
Esforç financer sense precedents
Els 635 milions d’euros corresponents al PIU són només una part dels compromisos financers del govern amb les universitats catalanes. El Pla de Finançament per a la Millora de les Universitats Públiques Catalanes garanteix el finançament ordinari de les universitats i els assegura 455 milions d’euros addicionals respecte a les previsions fixades per la LUC per al període 2007-2010. Aquest Pla s’emmarca dins d’una política de suport financer a les universitats catalanes. En aquest sentit, també s’han dut a terme diverses emissions de bons i obligacions per assumir el deute viu de les universitats, fet que ha comportat un important estalvi per a l’administració ja que s’han millorat significativament els tipus i els terminis d’amortització.
Aprovat un paquet de 48 mesures per facilitar els tràmits administratius a les empreses
El Govern ha aprovat avui un paquet de 48 mesures per simplificar els tràmits administratius i la normativa que afecta les empreses a Catalunya. L’objectiu és facilitar l’activitat econòmica amb menors càrregues de manera que suposi una reducció de costos per a les empreses tant en temps, com en diners.
Aquest conjunt de mesures és el resultat de més de quatre mesos de treballs realitzats per set departaments de la Generalitat liderats pel Departament de Presidència i coordinats pel Departaments d’Economia i Finances, per als aspectes legislatius, i pel d’Innovació, Universitats i Empresa per a les qüestions més administratives. Així, a banda d’aquestes tres conselleries també hi han participat: Política Territorial i Obres Públiques; Governació i Administracions Públiques; Agricultura, Alimentació i Acció rural; Treball; i Medi Ambient i Habitatges. Per a l’elaboració d’aquests treballs també s’ha comptat amb la col•laboració d’experts de l’àmbit empresarial, econòmic, jurídic i acadèmic.
El Govern presenta un conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional pel Reial Decret que regula la formació per l’ocupació
El Govern de la Generalitat ha acordat avui presentar un conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional en relació al Reial Decret 395/2007 regulador del subsistema de formació professional per l’ocupació.
Aquest conflicte es planteja després que el Ministeri de Treball rebutgés el requeriment previ d’incompetència, presentat el passat 5 de juny, per considerar que aquest Decret vulnerava competències de la Generalitat.
El Reial Decret sobre el que s’ha presentat un conflicte de competència fixa el subsistema de formació professional per l’ocupació, i té per objecte regular de manera integrada la formació ocupacional (demandants d’ocupació), contínua o formació de demanda (treballadors/es en actiu) i formació teòrica de contractes formatius.
Motius del conflicte
El Govern de la Generalitat presenta el conflicte de competència perquè el Reial Decret qualifica els recursos econòmics de la formació de la demanda com a integrants de la Seguretat Social i, per tant, afectats pel principi d’unitat de caixa, i no com a subvencions, segons les sentències del Tribunal Constitucional 95/2002, 190/2002 i 158/2004.
Pel Govern, això és una vulneració de les seves competències ja que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya incardina expressament la formació contínua dins de la competència executiva de treball i no de Seguretat Social.
A més, el Reial Decret vulnera l’Estatut d’Autonomia perquè assigna al Servicio Público de Empleo Estatal la gestió de determinats programes d’ocupació que excedeixen l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma i requereixen una acció coordinada i homogènia.
Pel Govern, això és una vulneració de l’article 114 de l’Estatut d’Autonomia, que preveu que la Generalitat ha de participar en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries, sense que l’Estat pugui definir unilateralment aquest supòsits sense participació de la Generalitat en la decisió.
Per últim, el Govern fa extensiu els anteriors arguments a la formació teòrica associada als contractes formatius, ja que el Reial Decret preveu que es finança amb càrrec a bonificacions de la Seguretat Social, i per tant, es sostreu de la gestió econòmica, malgrat ser polítiques d’ocupació.
El Govern nomena els directors generals d’Actuacions Estratègiques i Polítiques de Sòl i d’Urbanisme
• Aquests nomenaments s’emmarquen en la reestructuració de la secretaria de Planificació Territorial del DPTOP que divideix en dues la unitat directiva d’urbanisme
• La nova direcció general d’Actuacions Estratègiques i Polítiques de Sòl s’encarregarà de la planificació de polítiques de sòl, la direcció dels plans directors urbanístics i la coordinació de la Comissió d’urbanisme de Catalunya
• La direcció general d’Urbanisme presidirà les comissions territorials d’urbanisme i s’ocuparà de la disciplina urbanística
El Govern ha nomenat avui els nous directors generals d’Actuacions Estratègiques i Polítiques de Sòl i d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Joan Llort i Corbella, fins ara i des del 10 de gener de 2000, director general d’Urbanisme, serà el nou director general d’Actuacions Estratègiques i Polítiques de Sòl i Pere Solà i Busquets ha estat nomenat nou director general d’Urbanisme.
Aquests nomenaments, que entraran en vigor a partir del proper 1 d’agost, s’emmarquen en el Decret de reestructuració del DPTOP, aprovat el 19 de desembre passat. Mitjançant aquest Decret, en l’àmbit de la secretaria de Planificació Territorial, la fins ara direcció general d’Urbanisme es divideix en dues unitats, creant, d’aquesta manera, per una banda la direcció general d’Actuacions Estratègiques i Polítiques de Sòl i per l’altra la direcció general d’Urbanisme.
El Decret estableix a més, en l’àmbit de la secretaria de la Mobilitat, la reorganització de la direcció general de Ports i Transports amb la creació de la direcció general de Transports Terrestres i la direcció general de Ports, Aeroports i Costes el titular de les quals ja van ser nomenats el 16 de gener d’enguany.
Amb aquests nomenaments es completa la reestructuració del DPTOP que té com a objectiu principal adequar la seva organització i garantir una adequada implementació de les noves responsabilitats assumides per aquest Departament arran de la modificació de l’estructura organitzativa de la Generalitat i de l’atribució de noves competències en matèria de planificació territorial i mobilitat que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Direcció General d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl
Aquesta direcció general, de nova creació que encapçalarà Joan Llort, té entre les seves funcions principals:
• La definició i execució de les polítiques de sòl.
• La planificació, la direcció i l’execució de plans directors urbanístics i, ens els casos que així ho requereixin, la concertació entre diversos àmbits de l’administració amb el sector privat.
• La coordinació de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya amb el conjunt de comissions territorials d’urbanisme.
• El desenvolupament de les tasques derivades de la presència del Departament en els consorcis urbanístics en els que estigui integrat.
Direcció general d’Urbanisme
La direcció general d’urbanisme, que dirigirà Pere Solà, concretarà ara les seves funcions en els següent àmbits:
• La presidència i suport de les comissions territorials d’urbanisme
• La coordinació dels serveis territorials d’urbanisme.
• La definició i el manteniment de la disciplina urbanística a Catalunya
• El suport als ajuntaments en l’elaboració, la tramitació i l’aplicació dels instruments de planejament urbanístic.
• El manteniment i l’actualització del sistema de documentació urbanística de Catalunya, així com la direcció del registre Urbanístic de Catalunya.
Pere Solà i Busquets
Pere Solà i Busquets és arquitecte, especialitzat en urbanisme, per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1977.
Des de l’any 2006 fins l’actualitat ha estat assessor de l’Ajuntament de Girona per la integració urbana del ferrocarril convencional i TAV. Des del 1993 fins el 2006 va ser delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona. Com a responsable d’urbanisme de la ciutat de Girona ha intervingut en la planificació i gestió, des de la petita escala a la de l’àrea urbana, en el procés de transformació dels darrers anys. Entre els anys 1983 i 1989 va ser Arquitecte municipal de Ripoll.
Ha redactat instruments de planejament general de diversos municipis, així com de planejament d’escala intermèdia d’actuacions residencials i industrials tant des dels organismes en que ha treballat com per altres administracions i privats. Entre aquests planejaments es destaquen, entre d’altres, el Centre Intermodal i transports i Centre Duaner en el Far d’Empordà, El Prat de Llobregat i la remodelació de la Colònia Tèxtil La Saida de Ribes de Freser.