Note de Premsa:
El Consell de la Cultura i de les Arts integrarà els creadors en el nou model de gestió cultural
19-12-06 :: 15:01h
Acords del Govern 19.12.06
El Consell de la Cultura i de les Arts integrarà els creadors en el nou model de gestió cultural
• El futur Consell de la Cultura i les Arts col·laborarà en la definició de la política cultural del Govern i donarà pas a un model de gestió cultural amb més participació per part dels creadors
• El nou organisme constitueix una fita històrica fruit d’un llarg procés de debat i consens amb el sector cultural català
El Govern ha aprovat l’Avantprojecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts de Catalunya, l’organisme que col·laborarà en la definició de la política cultural de l’Executiu i donarà pas a un model de gestió cultural amb més participació per part dels creadors. Aquest nou ens, representatiu del gran pacte cultural, és una fita històrica fruit d’un llarg procés de debat i consens amb el sector cultural català.
El Consell de la Cultura i de les Arts decidirà la destinació dels fons que el Govern reserva a la promoció i foment de la creació artística i cultural, participarà en la definició de les línies estratègiques i els objectius nacionals culturals i concedirà els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat.
A més, el Consell treballarà per afavorir el diàleg amb els sectors culturals i establirà vincles amb els òrgans assessors i de participació sectorial del Departament de Cultura. També elaborarà l’informe anual sobre l’estat de la cultura catalana, informarà el Govern sobre l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura i, preceptivament, sobre els avantprojectes de llei que incideixin en política cultural o artística i sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals que correspongui al Govern.
El Parlament nomenarà els membres directius del Consell
Els catorze membres que integraran el Plenari del Consell de la Cultura i de les Arts seran proposats pel president de la Generalitat i nomenats pel Parlament de Catalunya. El Plenari, l’òrgan superior del Consell amb les màximes facultats de direcció de les seves activitats, estarà format per persones amb experiència i reconegut prestigi en l’àmbit cultural, que els representants dels sectors culturals hauran tingut la possibilitat de proposar.
El president o presidenta del Consell, que també ho serà del Plenari, serà nomenat pel president de la Generalitat. El Consell també tindrà una Vicepresidència, escollida pel Plenari d’entre els seus membres, una Direcció del Consell, nomenada pel Govern, i una Comissió d’Ajuts, l’òrgan col·legiat encarregat de decidir la concessió dels ajuts del Consell.
El nou organisme s’adscriu al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació amb el qual establirà relació a través del contracte programa, que inclourà els objectius anuals, la previsió de resultats i els instruments de seguiment de la seva activitat. El Consell es dotarà anualment d’un Fons de promoció i foment a la creació artística i cultural, atribuït pel Govern a través del pressupost del propi Departament.
El Centre d’Estudis d’Opinió serà l’únic organisme del Govern que podrà fer estudis de caràcter polític i electoral
• El projecte de llei de creació del Centre d’Estudis d’Opinió configura aquest organisme com un ens autònom administratiu i com l’únic que podrà realitzar enquestes on es demana per la intenció de vot, la valoració de líders i partits polítics i elabora estudis postelectorals
• La proposta desvincula el CEO de l’Idescat i crea un Comitè de Supervisió i Seguiment que vetllarà per la seva independència, transparència i professionalitat
El Govern ha aprovat avui el projecte de llei de creació del Centre d’Estudis d’Opinió, on es configura com un organisme autònom administratiu. El CEO neix amb la voluntat d’oferir un servei d’informació rigorosa i de qualitat a totes les institucions i ciutadans sobre l’evolució de l’opinió pública catalana, i assumeix com a criteris de funcionament la transparència, l’interès científic, el rigor tècnic, l’objectivitat i la independència en l’elaboració d’estudis d’opinió sobre els fets i tendències que afectin la societat i que siguin valorables mitjançant estudis d’opinió.
Segons el projecte de llei, el CEO es desvincula de l’Institut d’Estadística de Catalunya i s’adscriu directament, com a organisme autònom, al Departament d’Economia i Finances. Amb aquesta ubicació, el CEO adquireix un perfil molt tècnic i allunyat de l’espai més polític del Govern.
El Centre d’Estudis d’Opinió serà l’únic organisme que podrà realitzar enquestes on es demana per la intenció de vot, valoració de líders i partits polítics i estudis postelectorals. Li correspondrà també la supervisió i assessorament en relació amb les enquestes i estudis d’opinió que facin altres departaments del Govern. Així, el CEO farà un informe dels Plans Anuals d’estudis dels departaments, així com un informe previ a aquesta proposta. El nou organisme haurà de donar el vistiplau als estudis dels departaments i tindrà sempre preferència en els estudis de caràcter polític.
El CEO assumirà també la gestió del Registre Públic d’Estudis d’Opinió, on estan recollits tots els estudis d’aquest tipus fets pel Govern des de 1998. Aquesta tasca implica l’estructuració, actualització i accessibilitat de la informació recollida en aquests estudis per a les institucions públiques i privades, centres de recerca i ciutadans interessats. Una altra de les funcions del CEO serà l’homologació de les empreses que poden fer estudis d’opinió.
El director del Centre d’Estudis d’Opinió serà proposat pel conseller d’Economia i Finances, i serà nomenat pel Consell Executiu.
El CEO trametrà anualment al Parlament la memòria relativa a l’execució dels estudis d’opinió de l’any anterior, i els i les diputades podran demanar totes les dades al Centre per desenvolupar la seva tasca parlamentària, seguint el criteri de màxima transparència.
El nou organisme exercirà també de dinamitzador de la recerca i el coneixement dins el seu àmbit d’investigació, a través de convenis amb universitats i instituts de recerca i amb participació en projectes de recerca. Es volen potenciar així els estudis actitudinals en el nostre país.
Estudis electorals
El CEO és, segons aquest projecte de llei, l’únic organisme que pot fer estudis de caràcter electoral. En aquest aspecte, haurà de seguir un Pla Anual aprovat pel Comitè de Supervisió i Seguiment. Un cop feta l’enquesta, en un termini no superior a 20 dies hàbils, el director del Centre la trametrà al conseller d’Economia i Finances. De forma simultània, el conseller la lliurarà al president de la Generalitat, que té 24 hores per trametre l’enquesta al Govern i al president del Parlament. La documentació que s’entregarà constarà dels resultats de l’enquesta, la matriu de dades, la fitxa tècnica i el qüestionari.
Les enquestes d’àmbit electoral que tinguin caràcter d’urgència s’hauran de realitzar en un termini no superior a dos mesos entre l’encàrrec i l’entrega.
Comitè de Supervisió i Seguiment
Per tal de garantitzar al màxim la professionalitat i independència del Centre d’Estudis d’Opinió, aquest organisme comptarà amb un Comitè de Supervisió i Seguiment que vetllarà per la seva objectivitat. Estarà format per:
• Un membre, expert en Ciències Polítiques, Econòmiques, Socials i Estadístiques, a proposta de cada grup parlamentari existent.
• Tres membres entre catedràtics i professors d’aquestes matèries. Per la seva tria, el Govern podrà comptar amb l’opinió dels directors dels departaments, degans de col·legis professionals i entitats científiques dins l’àmbit de les ciències socials.
• Tres membres del Govern.
El president del Comitè serà un dels seus membres, i serà nomenat pel president de la Generalitat després d’escoltar l’opinió majoritària del propi Comitè.
La renovació de la composició del Comitè de Supervisió i Seguiment es realitzarà a l’inici de cada legislatura.
El Govern crea la Secretaria d’Infància i Adolescència i l’Oficina contra el Canvi Climàtic
• L’Executiu aprova la nova organització administrativa de vuit departaments i nomena diversos alts càrrecs
• També ha creat el Comissionat d’Universitats i Recerca i ha traspassat la Secretaria de Mitjans de Comunicació al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
El Govern comptarà a partir d’ara amb una Secretaria d’Infància i Adolescència, un organisme que tindrà com a objectiu vetllar pels drets dels menors, impulsar la futura Llei de la Infància i planificar les polítiques adreçades a la infància i l’Adolescència. La Secretaria pertany al Departament d’Acció Social i Ciutadania.
L’Executiu ha decidit també donar un pas endavant en la implantació de mesures contra el canvi climàtic i el compliment del protocol de Kioto. Per això ha aprovat la creació d’una Oficina contra el Canvi Climàtic –dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge- i ha decidit que en breu crearà una Comissió Interdepartamental que coordini les polítiques de les diferents conselleries, l’acció de les quals poden afectar aquest fenòmen.
Aquestes són algunes de les novetats més destacades de la nova organització administrativa acordada avui per l’executiu, que afecta les conselleries esmentades, Acció Social i Ciutadania i Medi Ambient i Habitatge, i també les conselleries d’Economia i Finances; Política Territorial i Obres Públiques; Educació; Cultura i Mitjans de Comunicació; Treball, i Innovació, Universitats i Empresa. D’aquesta manera, els departaments s’ajusten a les competències que tenen assignades en el nou organigrama del Govern per tal de donar un millor servei al ciutadà.
Es crea el Comissionat d’Universitats i Recerca i es traspassa la Secretaria de Mitjans de Comunicació al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Altres canvis significatius acordats avui pel Govern són la creació del Comissionat d’Universitats i Recerca, al departament d’Innovació, Universitats i Empresa. El Comissionat, que substitueix l’actual Secretaria d’Universitats i Recerca, té com a gran projecte impulsar un pacte nacional per a l'educació superior i la recerca, a més de modernitzar les universitats i crear un treball en xarxa amb els rectorats. El nou organisme treballarà per consolidar un sistema universitari que promogui la competitivitat de l’empresa catalana, la qualitat, l’ocupació i el benestar social en el marc de l’espai europeu del coneixement. Dins el departament també es crea la direcció general d’Innovació i Internacionalització.
Finalment, la reestructuració aprovada avui fa efectiu el traspàs al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de les competències en l'activitat reguladora dels mitjans de comunicació públics i la relació amb els mitjans de comunicació de la Generalitat, fins ara exercides pel departament de la Presidència. Així, la secretaria de Mitjans de Comunicació queda adscrita al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
En aquesta línia de reorganització de l’Administració de la Generalitat, el Govern també ha acordat avui els següents nomenaments:
Departament de la Vicepresidència
• Jordi Fàbrega i Colomer, delegat territorial de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya Central.
• Andreu Felip i Ventura, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Departament d’Economia i Finances
• Miquel Salazar i Canalda, secretari de Política Financera, Competència i Consum.
• Mª Antònia Monés i Farré, directora general d’Anàlisi i Política Econòmica.
• Marcel Prunera i Colomer, director general de Promoció Econòmica.
• Aurora Baena Ruiz, directora de Serveis.
• Xavier Padrós i Castillon, director general de Contractació Pública.
Departament de Governació i Administracions Públiques
• Josep Maria Civis i Balasch, director general d’Acció Cívica.
• Xavier Garriga i Cuadras, director general d’Acció Comunitària.
Departament d‘Educació
• Francesc Vidal Pla, director general de Recursos del Sistema Educatiu.
• Dolors Rius Benito, secretària general del Departament d’Educació.
• Montserrat Casas Vilalta, directora general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat.
• Joaquim Dorda Ventura, director de Serveis.
• Isabel Darder Giménez-Zadaba-Lisson, directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa.
• Francesc Colomé Montserrat, secretari de Polítiques Educatives.
• Joan Badia Pujol, director general d’Innovació.
• Josep Francí Carreté, director general d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats.
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
• Albert Sáez i Casas, secretari de Mitjans de Comunicació.
• Eduard Voltas i Poll, secretari de Cultura.
• Gemma Domènech i Costafreda, directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals.
• Anna Falguera i Rosas, directora general de Cooperació Cultural.
• Montserrat Guri i López, directora de Serveis.
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
• Antoni Díaz i Vendrell, director general de Planificació i Relacions Agràries.
Departament de Treball
• Mireia Ràfols i Tomàs, directora de la Xarxa Ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya.
• Alícia Gutiérrez Alemany, directora de Programes del Servei d’Ocupació de Catalunya.
• Joan Josep Berbel Sànchez, president del Consorci per a la Formació Continuada de Catalunya
Departament d’Acció Social i Ciutadania
• Carme Porta i Abad, secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania.
• Imma Pérez i Rovira, secretària d’Infància i Adolescència.
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
• Antoni Soy i Casals, secretari d’Indústria i Empresa.
• Blanca Palmada Félez, comissionada per a Universitats i Recerca.
• Isidre Masalles Roman, director de Serveis.
• Carme Botifoll Alegre, directora general d’Innovació i Internacionalització i directora del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).
• Dolors Batallé i Tremoleda, directora general de Comerç.
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Miquel Bonilla i Ruiz, director de l’Institut Català del Sòl.
El Govern impulsa les obres del tram de la Garrotxa de l’eix Vic – Olot
La Generalitat destinarà 63,5 milions d’euros als treballs de la nova carretera entre la boca nord del túnel de Bracons i la variant de Sant Esteve d’en Bas
El Govern ha aprovat avui declarar l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres del tram de la Garrotxa de l’eix Vic-Olot per Bracons, a les quals ha destinat una inversió de 63,5 milions d’euros. Els treballs consisteixen en la construcció d’un nou tram de carretera, de 4,1 quilòmetres de longitud, entre la boca nord del túnel de Bracons i la variant de Sant Esteve d’en Bas. Les obres, amb un traçat més respectuós amb l’entorn que el plantejat inicialment, començaran la primavera de 2007 i tindran una durada de 20 mesos.
La nova carretera estarà formada per dos carrils de 3,5 metres d’amplada i dos vorals de 2,5 metres. Una gran part del trajecte té pendents que varien entre el 5 i el 6,5%, motiu pel qual s’ha previst la construcció d’un carril addicional per a l’avançament de vehicles pesants al llarg d’uns 3,3 quilòmetres. En el tram amb via lenta, es formen tres carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,5 metres. En els túnels i falsos túnels la via tindrà tres carrils de 3,5 metres, dos vorals de 0,5 metres, dues voreres de 0,6 metres i una mitjana d’1 metre.
En aquests treballs, ja adjudicats, cal remarcar la construcció de túnels i viaductes per tal de minimitzar l’impacte de la nova carretera en l’entorn; en concret, un 60% del traçat, uns 2,4 quilòmetres, transcorre en túnel o viaducte. En aquest sentit, destaca el túnel de la Codina, que tindrà una longitud de 1.450 metres. D’altra banda, es construirà el fals túnel de la Famada, de 122 metres, i el fals túnel de la Carrera, de 94 metres, situats a prop de la boca nord del túnel de Bracons.
Les obres inclouen el viaducte de Mas Rubió, que tindrà 565 metres de longitud i estarà format per una estructura mixta d’acer i formigó que constarà de 9 trams. Aquest viaducte evitarà l’impacte que suposaria la construcció d’un terraplè d’uns 30 metres d’altura, que és l’alçada de la carretera sobre la Vall d’en Bas en aquesta zona. Altres estructures previstes són el pont sobre la riera de Joanetes, de 39 metres, situat al principi de l’obra; el pas sobre el torrent de la Roqueta, de 32 metres; i el viaducte sobre el Fluvià, de 90 metres, al final de l’actuació.
D’altra banda, les obres també preveuen la formació d’una variant de 920 metres de longitud, que permetrà millorar la connectivitat de can Trona i els nuclis situats a l’entorn de la carretera. Aquesta variant tindrà dos carrils de 3 metres d’amplada i dos vorals de 0,5 metres.
L’eix Vic – Olot per Bracons
L’eix Vic-Olot per Bracons es configura com la principal via de comunicació de la Garrotxa i Osona. Un primer tram, format per les noves carreteres de Vic a Manlleu i de Manlleu a Torelló, ja està construït. Actualment, la Generalitat té en marxa la nova carretera entre Torelló i la Vall d’en Bas, amb una longitud de 19 quilòmetres. D’aquests, 10,6 se situen a Osona, 4,3 pertanyen al túnel de Bracons i uns altres 4,1 quilòmetres se situen a la banda de la Garrotxa.
La Generalitat va introduir un conjunt de millores al projecte amb la finalitat de minimitzar l’impacte ambiental i territorial de l’actuació. L’increment de la part de l’obra en túnel i viaducte, dels 800 metres inicials als 2.400 previstos ara, és una de les principals modificacions. En aquest sentit, cal remarcar també la reducció de pendents i carrils de circulació, dels quatre plantejats inicialment a dos –amb un tercer addicional per a l’avançament de vehicles pesants en gran part del recorregut.
En el cas del tram d’Osona, entre Torelló i la boca sud del túnel de Bracons, les millores adoptades no van fer necessari modificar el traçat de la carretera i les obres estan en execució. Pel que fa al tram a la Garrotxa, superada la tramitació corresponent, estan ja en execució els treballs a la boca nord del túnel de Bracons.
El Govern aprova mesures per facilitar la cobertura de les substitucions de mestres a l’educació primària
Les modificacions es van pactar el setembre amb tots els sindicats docents a la Mesa sectorial i el novembre es van ampliar les mesures d’acord amb la Federació d’Ensenyament de CCOO i FETE-UGT
El Govern ha aprovat avui les modificacions en el procediment de gestió de la borsa d’interins de l’educació primària. Aquestes modificacions es van pactar amb tots els sindicats a la reunió de la Mesa sectorial de negociació del personal docent no universitari el mes de desembre i es van complementar aquests acords el mes de novembre amb la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres i FETE-UGT.
El fort creixement de la plantilla de mestres en els col·legis públics d'educació infantil i primària el curs 2006-2007, com a conseqüència de l’aplicació de la sisena hora al 67 per cent dels centres públics que escolaritzen el 80 per cent dels alumnes de Catalunya, i l’increment natural del nombre d’alumnes ha provocat el conseqüent augment del nombre d'interins nomenats en vacants de mestres en totes les comarques de Catalunya.
Per aquest motiu, el Govern, amb l’objectiu de garantir el dret a l’educació de tots els alumnes, i d’acord amb els sindicats, modifica el procés de gestió de la borsa d’interins de primària.
D’aquesta manera, els nomenaments per cobrir substitucions de mestres en determinades comarques i en determinades especialitats seran amb caràcter anual de manera que un mestre nomenat, tindrà contracte fins a final de curs.
Així mateix, si durant el curs 2006-2007 hi ha algunes especialitats en les quals no es disposa de prou aspirants disponibles, s’obrirà una nova convocatòria de concurs públic per cobrir places vacants i substitucions. Aquesta convocatòria es mantindrà oberta indefinidament.
Pel què fa a les mesures complementàries aprovades d’acord amb la Federació d’Ensenyament de CCOO i FETE-UGT, el Govern aprova les modificacions que permetran ampliar la quota de nomenaments anuals per cobrir substitucions de mestres i el nomenament de professors especialistes de la borsa de secundària per a cobrir substitucions. En el benentès que les substitucions sempre seran temporals i que els professors especialistes acceptin voluntàriament els nomenaments en centres de primària.
El Govern aprova també una nova convocatòria de la borsa de secundària
El Govern convoca eleccions a les cambres agràries pel pròxim 25 de febrer
Les properes eleccions a les cambres agràries se celebraran el 25 de febrer del 2007 i la campanya electoral, que tindrà una durada de quinze dies naturals, començarà el dia 9 de febrer i finalitzarà el dia 23. El Govern ha aprovat el Decret de convocatòria d’eleccions que han de determinar organitzacions professionals agràries que exerciran la representació institucional davant les Administracions públiques en l’àmbit territorial de Catalunya.
En aquests comicis, els quarts que se celebren a Catalunya, s’elegiran 25 membres per cadascuna de les 4 cambres agràries existents a Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i tenen com a funció principal determinar quines organitzacions professionals agràries tindran la consideració de més representatives en l’àmbit territorial de Catalunya durant els propers quatre anys.
La convocatòria d’aquestes eleccions s’adequa a la normativa vigent, que determina que aquest procés electoral s’ha de convocar cada quatre anys, ja que les darreres eleccions a cambres agràries de Catalunya van tenir lloc l’1 de desembre de 2002.