Note de Premsa:
Acords del Govern del 12 de desembre de 2006
12-12-06 :: 13:59h
El Govern aprova el Projecte de llei del dret a l’habitatge amb el consens dels sectors implicats
La provisió d’habitatges destinats a polítiques socials es configura com un servei d’interès general
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Es tracta de la primera llei que tracta íntegrament la problemàtica de l’habitatge i ha arribat al Govern amb el consens dels sectors implicats després de vuit mesos de treball conjunt. La nova Llei permet afrontar, de manera global i per primera vegada, tots aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Així mateix, crea un Registre de Sol·licitants transparent i eficaç per als habitatges protegits. Però, com a eix més visible de la Llei, destaca la definició de la funció social de l’habitatge, ja que permet incorporar aspectes innovadors que reflecteixen la realitat social com l’assetjament immobiliari, la subocupació i la sobreocupació dels habitatges, o la degradació física dels habitatges.
La present Llei del dret a l'habitatge a Catalunya, que amb aquest títol ja vol mostrar un canvi d'enfocament transcendental, pretén anar molt més enllà de les tradicionals mesures de foment a la construcció i adquisició d'habitatge que s'han vingut aplicant fins ara i pretén transformar el mercat de l'habitatge de la forma més estructural possible. Amb aquest objectiu, el conjunt d’activitats vinculades amb la provisió d’habitatges destinats a polítiques socials es configura com un servei d’interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans.
En aquest sentit, la Llei fa un important salt conceptual i aposta per la creació d'un parc específic d'habitatges assequibles que permeti atendre les necessitats de la població que precisa un allotjament. Per impulsar la creació d'aquest parc d'habitatges a un preu a l'abast de les rendes més baixes i mitjanes, la Llei regula, de la forma més rigorosa possible, l'habitatge amb protecció oficial a Catalunya i no només aquest, sinó també altres formes d'habitatge assequible que permetin aconseguir, a mig i llarg termini, l'autèntic parc específic que la societat reclama. Cal ressaltar l'objectiu que, en un termini de vint anys, el 15% dels habitatges principals existents siguin habitatges destinats a polítiques socials.
Però, més enllà de la regulació d'aquest parc d'habitatge assequible, una llei del nostre temps no pot renunciar a incidir també en el mercat lliure de l'habitatge, que és el que, actualment, dóna resposta majoritària a les demandes i necessitats de la ciutadania. Per aquest motiu, una gran part del text es dedica a la protecció de la part més desfavorida en les relacions que es donen en el mercat lliure, regulant la protecció de les persones consumidores i usuàries d'habitatges, la qualitat i els requisits exigits als habitatges i les mesures d'intervenció administrativa en els casos d'utilització anòmala.
En aquesta línia, el Govern preveu també un sistema d’ajuts al pagament del lloguer, que ja s’ha començat a aplicar a través del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007. El Departament competent en matèria d’habitatge establirà un sistema d’ajuts al pagament del lloguer per a persones i llars residents a Catalunya, amb ingressos baixos i moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial o dificultar un procés d’inserció social. El sistema estarà integrat per ajuts permanents al pagament del lloguer i per ajuts d’urgència en situacions especials.
Garantia de la qualitat dels habitatges
La Llei defineix i recull millor els avenços en la protecció del consumidor que en els darrers anys ha anat incorporant la legislació, tant la de consum com la d’edificació i de la propietat. Com a fet destacable, incorpora el concepte de qualitat dels habitatges. La qualitat és definida pels requisits d’habitabilitat, funcionalitat i seguretat dels habitatges i els nivells superiors de qualitat. Així mateix, estableix criteris de sostenibilitat ambiental i d’ecoeficiència en el procés d’edificació, i para una atenció especial en la conservació i rehabilitació del parc immobiliari. De fet, el foment de la conservació i la rehabilitació dels habitatges és una prioritat del Govern. Per això, s’estableix un control periòdic de l’estat dels edificis, que serà obligatori i es durà a terme d’acord amb la vida de l’edifici i la seva antiguitat.
A més, crearà un Registre obligatori dels Agents de la Transacció Immobiliària. Aquest Registre, en què intervindran tant l’Administració com els agents, té l’objectiu de garantir que els professionals que s’hi dediquen tinguin coneixements, respectin les normes deontològiques i se sotmetin, si s’escau, a l’arbitratge del Registre mateix. Aquest Registre ha de funcionar com a garantia de responsabilitat davant el consumidor.
Assetjament immobiliari, sobreocupació i subocupació dels habitatges i els infrahabitatges
El fet d’aplicar les mesures que garanteixin la qualitat dels habitatges, en especial el deure de conservació i rehabilitació, i també el treball conjunt de les administracions autonòmica i local, poden evitar la degradació física dels edificis, la guetització i l’assetjament immobiliari, l’anomenat mobbing.
La Llei defineix tant la subocupació com la sobreocupació dels habitatges. Així, la Generalitat fomentarà que els habitatges desocupats permanentment s’incorporin al mercat immobiliari mitjançant diferents fórmules que preveu el Pla per al dret a l’habitatge, com ara el lloguer social. Pel que fa a la sobreocupació, l’Administració impulsarà polítiques de control i inspecció per evitar-la, però també estableix les polítiques públiques per resoldre aquesta situació.
A més, la Llei posa les bases per evitar que els immobles que no disposen de la cèdula d’habitabilitat, i que no poden obtenir-la tot i les obres de rehabilitació, siguin venuts o llogats com a habitatges. Aquests són els anomenats infrahabitatges.
El Registre de Sol·licitants
Un dels aspectes innovadors d’aquesta Llei és la creació del Registre de Sol·licitants de l’Habitatge Protegit a Catalunya, entès com una agregació dels Registres Locals. El Registre evitarà confusions a la ciutadania, ja que aquest Registre serà general per a tots els habitatges de protecció oficial que es construeixin en la totalitat del territori català.
Aquest Registre permetrà dotar de transparència, control i eficàcia el procés d’adjudicació de l’habitatge protegit a fi de promoure la diversitat i la barreja socials, així com lluitar contra l’exclusió social. Aquest Registre establirà els criteris d’adjudicació i prioritzarà el criteri del sorteig sobre el de baremació, ja que l’accés a l’habitatge és un problema generalitzat.
El Registre proporcionarà informació a les administracions sobre les necessitats reals d’habitatge amb protecció i la distribució territorial per poder planificar les seves actuacions. A més, permetrà donar informació als usuaris del parc existent d’habitatges amb protecció oficial i sobre els diferents sorteigs que es realitzin.
Paral·lelament al procés de tramitació parlamentària de la Llei, una comissió participada per promotors privats, públics i socials i els ens locals iniciarà els treballs del reglament d’aquest Registre de Sol·licitants.
L’habitatge protegit
La Llei del dret a l’habitatge preveu la reserva de sòl per a la construcció d’habitatge amb protecció oficial, tal com ja avançava la Llei d’urbanisme (1/2005). Per tal de fer efectiu aquest dret s’ha marcat un objectiu de solidaritat urbana, segons el qual, tots els municipis de Catalunya de més de 3.000 habitants hauran de disposar, en un període de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. La Generalitat crearà un Fons de Solidaritat Urbana econòmic específic, gestionat pel Departament competent en matèria d’habitatge, per donar suport als municipis que acreditin dificultats especials per a l’assoliment dels objectius fixats.
La localització de les reserves serà uniforme per a tot el territori amb l’objectiu d’evitar, d’aquesta manera, la concentració excessiva d’aquest tipus d’habitatge i la no generació de segregació espacial. Es procurarà sempre la barreja de l’habitatge amb protecció oficial i el lliure, i a ser possible fer coexistir ambdós tipus en el territori. S’hi inclouen determinacions per a la ubicació de reserves d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat.
Per tal de garantir l’objectiu social de l’habitatge protegit, el Govern ha de ponderar i adequar el termini de la seva qualificació i les possibilitats de desqualificació a la importància dels ajuts percebuts i al fet que els terrenys o els immobles hagin estat reservats o no pel planejament urbanístic per ser destinats a habitatge amb protecció oficial. El termini mai no podrà ser inferior a 30 anys. Els habitatges amb protecció oficial construïts en sòls públics i en sòls qualificats amb aquest destí poden restar vinculats al règim de protecció oficial durant tota la vida útil de l’edifici de l’habitatge. El termini màxim de subjecció a la qualificació no podrà superar els 90 anys. En canvi, en els casos de substitució d’habitatges i de reallotjament, el termini de qualificació dels habitatges amb protecció oficial no podrà ser superior a 15 anys.
En definitiva, la Llei del dret a l’habitatge dota d’instruments normatius tant a la Generalitat com als ens locals, per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge i per garantir el compliment de la funció social de la propietat, així com la defensa dels drets dels compradors i dels llogaters. Bona part del contingut de la Llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació.
El Govern destinarà 8,8 milions d’euros a la construcció d’habitatges de lloguer per a joves a la Ciutat de la Justícia
El conveni subscrit entre L’Hospitalet, Justícia, Medi Ambient i Economia preveu 90 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer per a joves de la ciutat
El Govern destinarà 8.816.000 euros a la construcció d'habitatges de lloguer dotacional per a joves a la Ciutat de la Justícia a través de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) en un edifici amb 120 habitatges, 90 de protecció oficial en règim de lloguer per a joves amb residència habitual a l’Hospitalet de Llobregat i 30 més que el Departament de Justícia destinarà per temps limitat a funcionaris d’aquesta administració que hagin estat destinats a Barcelona, fins que trobin un allotjament definitiu.
L’actuació forma part del protocol de col·laboració subscrit el juliol passat entre les conselleries d’Economia i Finances, Medi Ambient i Habitatge i Justícia i l'Ajuntament de l'Hospitalet que preveia la construcció d’un edifici de planta baixa, altell i 8 plantes, amb un sostre total de 9.150 m2, destinat principalment a habitatges de lloguer de protecció oficial per a joves.
En aquest edifici, encarregat a GISA, s’hi ubicarà també un equipament de caràcter local a la planta baixa, amb una superfície d’aproximadament 973 m2. L’ús definitiu d’aquest equipament, així com el seu model de gestió, s’establirà de mutu acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
La construcció d’aquest edifici forma part del conjunt d’obres que s’estan fent per conformar la futura Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que està previst que comenci a funcionar a principis de 2007. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i, a continuació, el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Tot el projecte compta amb un pressupost de 220 milions d’euros.
El Govern aprova el Projecte de Llei de Contractes de Conreu
La Llei té com a objectius garantir la preservació de l’actual sòl agrícola, l’ús eficient de la terra i la planificació dels riscos de l’activitat agrària
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de contractes de conreu amb l'objectiu de garantir la preservació de l'actual sòl agrícola i el seu bon ús alhora que l'estabilitat i millora de les explotacions agràries existents. Paral·lelament, la Llei, amb un especial component de política agrària, pretén proporcionar una regulació contractual moderna i equilibrada que fomenti l'ús eficient de la terra, la planificació dels riscos de l'activitat de conreu i el pactisme entre els diferents agents del camp.
Aquesta Llei s'emmarca en el procés de refosa i codificació del dret civil de Catalunya, iniciat l'any 2002 amb la Primera llei del Codi Civil de Catalunya. En aquesta ocasió, però, s'ha considerat que corresponia aprovar una llei especial atès el caràcter específic de la regulació, i el seu doble contingut de dret civil patrimonial i de política agrària.
La Llei delimita la noció de contracte de conreu, tot incloent els contractes d'arrendament, parceria, masoveria i, en general, tots aquells que tenen per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica. S’estableix un àmbit d'aplicació el més amplia possible i no s’exclou de la regulació contractes amb finalitat de conreu per raó de les parts contractuals ni per les característiques de la finca objecte del contracte, a diferència del que ha succeït en el dret fins ara vigent.
Ara bé, la finalitat de la Llei de regular i comprendre tots els supòsits possibles de contractes de conreu, no impedeix que s'articulin règims jurídics diferenciats segons quines siguin les parts contractuals. Aquesta diversitat afecta només a la durada mínima del contracte i a l'accés a la propietat mitjançant els drets de tanteig i retracte, que s'estableixen de manera imperativa en favor de qui la Llei anomena conreador directe i personal. Aquesta noció està basada en l'efectiva dedicació al conreu de la terra, amb un biaix favorable a les persones físiques, però sense excloure la possibilitat que també abasti determinades persones jurídiques.
En la resta, la Llei preveu que els contractes de conreu es regeixin primàriament pels pactes convinguts per les parts, segons el principi de llibertat civil i amb respecte a les disposicions imperatives, per l'ús i costum de la comarca i pel dret dispositiu aplicable. Amb aquesta tècnica s'evita caure en una regulació de caire reglamentari, impròpia d'una norma de dret privat, i limitativa de la llibertat civil. La Llei respon aquí a l'execució d'una política agrària pròpia i ajusta el dret vigent a la realitat territorial, econòmica i sociològica del camp a Catalunya.
D'entre les disposicions generals, cal destacar que la Llei recull com a estàndard de diligència en l'execució dels contractes el de l'obligació de conrear segons ús i costum de bon pagès, clàusula immemorial en els contractes de conreu a Catalunya. També es disposa que els riscos de l'activitat de conreu no repercuteixen en les obligacions de les parts en la mesura que aquests són assegurables. En matèria de forma, es preveu l'obligatorietat de celebrar els contractes per escrit i el dret de cada part a exigir de l'altra la documentació en escriptura pública del contracte.
La Llei estableix que l'arrendatari té l'obligació de conrear la finca i el dret a determinar el tipus de conreu que més li convingui. A més, en relació a la renda, la Llei estableix el principi que aquesta ha de consistir en diners, per bé que també es pot pactar en una quantitat de fruits. Tanmateix, les parts poden pactar que la contraprestació de l'arrendatari per l'ús de la terra consisteixi en la realització de millores a la finca.
Juntes d’Arbitratge i Mediació
Un altre aspecte destacable de la Llei és la creació de les Juntes d'Arbitratge i Mediació per als contractes de conreu, d’adhesió voluntària, que permetran la solució extrajudicial dels conflictes que es puguin donar en l'execució dels contractes de conreu.
Finalment, la Llei preveu el dret de la Generalitat a adquirir amb preferència la propietat rústica que es posi al mercat, ja estigui o no en conreu o bé arrendada, de manera subsidiària al dret que correspongui a arrendataris i propietaris de finques confrontants. Atès que el sòl agrari és un bé escàs, el Govern entén que ha d'intervenir en aquelles zones on sigui necessari, amb la finalitat de preservar el sòl i l'activitat agrària. Reglamentàriament, s'hauran d'establir les demarcacions territorials afectades per aquesta preferència adquisitiva i les condicions del seu exercici.
El Govern aprova la creació de l’Agència Catalana de Turisme
L’Agència Catalana de Turisme obre un nou model de participació entre sector públic i privat amb l’objectiu de consolidar Catalunya com a referent turístic internacional
El Govern ha donat avui llum verda a la creació de l’Agència Catalana del Turisme (ACT), un nou organisme de promoció turística de Catalunya, adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que neix amb la vocació de ser un fòrum de trobada i participació del sector públic i privat. La creació de l’Agència és una actuació contemplada en el programa de promoció del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010.
L’Agència Catalana del Turisme es configura com un instrument flexible, eficient i modern, que facilitarà la descentralització de la gestió i la racionalització dels recursos destinats a la promoció turística. En aquest sentit, l’organisme fixa un nou model per fomentar una major participació del sector privat en la promoció turística del país. Per tal d’assolir aquests objectius, l’Agència exercirà, entre altres, la funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística, ajustades als principis de coordinació, cooperació i informació. D’altra banda, també impulsarà la comercialització dels productes i serveis turístics catalans i fomentarà les interrelacions entre administracions turístiques.
Pel que fa a la seva estructura, el nou ens comptarà amb un Consell General i amb un Consell de Direcció. El primer serà l’òrgan de participació, consulta i debat, i estarà integrat per representants de totes les administracions públiques competents, i també pels sectors econòmics i socials més destacats de la indústria turística. El Consell de Direcció serà l’òrgan de decisió, direcció i control, estarà format per representants del sector públic i privat i s’hi vincularà la participació a la realització d’una aportació econòmica.
El Projecte de llei aprovat avui regula també la dissolució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya en el moment que es constitueixi l’Agència Catalana del Turisme.
El Govern destina 7,9 milions per a la construcció i adequació de diversos centres educatius
El Consell de Govern ha aprovat destinar 7.917.251,98 per a la construcció i ampliació de quatre centres educatius i ha acceptat la cessió gratuïta d’un solar cedit per l’Ajuntament de Vila-seca per ubicar-hi un Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP).
En concret el Govern, mitjançant el Departament d'Educació, ha autoritzat la signatura de convenis de col·laboració amb quatre ajuntaments catalans per a la construcció i millora de centres educatius. S’ha aprovat la signatura d’un conveni amb l'Ajuntament de Berga per a la nova construcció d’un centre d’educació especial, que comptarà amb una subvenció de 1.980.120,96 euros. També s’ha autoritzat un segon conveni amb l’Ajuntament d’Alpicat per dur a terme obres d'ampliació a dues línies del CEIP Doctor Serés, que comptarà amb una subvenció per import d’1.611.535,13 euros. El Govern ha aprovat l’acord de despesa per a un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per a les obres complementàries del CEIP Mallorca, a les quals es destinarà un import de 399.994,76 euros. Per últim, s’ha aprovat un conveni amb l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per un import de 3.925.601,13, per a obres d’ampliació al CEIP Horta Vella.
D’altra banda, el Govern ha acceptat la cessió gratuïta d’un solar cedit per l’Ajuntament de Vila-seca situat a “l’Era del Delme”, amb una superfície de 8.027 m2 i que serà destinat a la nova construcció del CEIP de Vila-seca amb capacitat per a dues línies d’educació infantil i primària.
El Govern inverteix 7,3 milions d’euros en residències per a gent gran i centres de disminuïts psíquics
El Govern ha acordat destinar 7.396.854 euros per construir quatre centres d’atenció a les persones discapacitades i set nous equipaments destinats a la gent gran. Concretament, el Govern subvencionarà la Fundació Ramon Noguera de Girona amb 320.798 euros i la Fundació CPB (Centre Psicoteràpia Barcelona) de Salut Mental amb 988.468 euros, per construir cadascuna una residència per a disminuïts psíquics. També destinarà 947.538 euros a l’Associació Cívica d’Ajuda Mútua (ACAM) per a l’adquisició i equipament d’una residència per a disminuïts severs i 180.000 euros a l’Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID) per a la reforma d’un local per a usos múltiples i amb un centre ocupacional.
D’altra banda, el Govern subvencionarà diversos ajuntaments per a la construcció de diversos equipaments per a la gent gran. Concretament, al Vallès Occidental, atorgarà 577.700 euros a l'Ajuntament de Polinyà per edificar un casal de gent gran i 243.000 euros a l’Ajuntament de Cardedeu per a un centre de dia. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, l’Executiu subvencionarà amb 300.000 euros l’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) i 1.511.399 euros l'Ajuntament de Perelló (Baix Ebre) per tal que cadascun construeixi una residència i centre de dia per a gent gran, i 1.567.000 euros a l'Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre) per a una residència assistida i centre de dia destinat a la gent gran.
A més, el Consell de Govern destinarà 354.761 euros a l’Ajuntament d’Arbeca (Garrigues) per a la construcció d’un centre de dia; 300.000 euros a l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) per a l'ampliació i reforma d'una residència i centre de dia i 106.190 euros a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) per subvencionar la millora i adequació de la residència per a gent gran Sant Francesc.
El Govern ha aprovat dotze nous nomenaments corresponents a diversos departaments
El Govern ha aprovat avui els següents nomenaments corresponents a diversos departaments de la Generalitat:
• Jordi Menéndez i Pablo, director general de Relacions Externes
• Jordi Fortuny Batalla, director general de Difusió Corporativa
• Carles Manel Macian i Villanueva, director del Consell Català de l’Esport del Departament de la Vicepresidència
• Jaume Gilabert i Torruella, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida
• Josep Lluís Salvadó i Tenessa, delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre
• Jordi Martinoy i Camós, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona
• Fèlix Alonso Cantorné, director de Relacions Institucionals del Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació
• Jordi Valls i Riera, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona
• Joan Josep Berbel Sánchez, director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) del Departament de Treball
• Mireia Franch i Gallés, directora general d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació del Departament de Treball
• Carolina Homar i Cruz, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania
• Francesc Xavier Soley i Manuel, director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania.