Note de Premsa:
Acords del Govern del 5 de desembre de 2006
05-12-06 :: 14:11h
El Govern posa en marxa l'elaboració del Pla de Govern i dels plans departamentals 2007-2010
El Pla posarà a l’abast de la ciutadania els objectius i les actuacions més rellevants previstes per aquesta legislatura
El Consell de Govern ha acordat encomanar l’elaboració i la gestió del Pla de Govern i dels plans departamentals 2007-2010, dues eines de planificació, programació i seguiment de les polítiques del Govern al llarg de tota la legislatura que pretenen fer de la transparència un element essencial de les relacions entre els ciutadans i el Govern.
El Pla de Govern és una figura creada la passada legislatura que situa el Govern de la Generalitat en el grup d’institucions més avançades en matèria de gestió pública ja que dota d’una lògica conjunta les actuacions de tots els departaments, alhora que aprofundeix en la cohesió programàtica de l'acció del Govern. A més, permet que la ciutadania identifiqui de manera estructurada l’acció del Govern i les actuacions més rellevants de cadascun dels departaments.
La versió inicial dels plans departamentals i del Pla de Govern estarà enllestida el 31 de gener del 2007 i posteriorment se’n farà un relat sintètic que es posarà a disposició dels ciutadans al web de la Generalitat.
El Pla es fonamenta en els plans departamentals que cadascun dels departaments elabora i gestiona de manera continuada al llarg de tota la legislatura i que recullen els seus objectius i actuacions més rellevants. És per tant un document viu, susceptible de revisió permanent, que pot adaptar-se a les noves circumstàncies.
Per tal de garantir l’assoliment dels objectius establerts, s’ha constituït l’Oficina del Pla de Govern adscrita al Departament de la Presidència i s’ha determinat la celebració de, com a mínim, una reunió trimestral de seguiment del Pla que comptarà amb la presència d'un representant del Departament de la Presidència, un del Departament de la Vicepresidència i un altre del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.
En la passada legislatura, el seguiment continuat del Pla de Govern des de la seva posada en marxa el 2004 va permetre evidenciar qualitativament i quantitativa, mitjançant el Balanç del Pla de Govern, el valor objectiu de la feina acumulada i el grau d'assoliment dels objectius inicialment establerts, que va ser remarcablement alt.
A més, amb l’experiència assolida, el Govern ha desenvolupat tot un conjunt de metodologies, eines corporatives i formació d'equips humans que fan tècnicament viable l'existència d'aquesta figura de planificació, que situa el Govern en el grup d’institucions més avançades en matèria de gestió pública.
El Govern aprova el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya
La Llei de serveis socials de Catalunya serà el quart pilar de l’estat del Benestar, al costat d’educació, sanitat i pensions
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de serveis socials, que garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya.
Amb l’aprovació del Projecte de llei de serveis socials, el Govern d’Entesa dóna resposta a un dels compromisos expressats en el pacte de govern en el sentit de que una de les primeres mesures del Govern seria l’aprovació de l’avantprojecte de Llei de serveis socials.
Aquesta Llei era un dels projectes de llei que van decaure per fi de legislatura, i ara el nou Govern la portarà al Parlament perquè es tramiti i s’aprovi el més aviat possible.
El Govern ha aprovat la normativa després d’un ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, amb aquesta nova Llei de serveis socials, estableix la garantia i la universalitat del dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. La Llei de serveis socials de Catalunya serà el quart pilar de l’estat del benestar, al costat d’educació, sanitat i pensions. Fins ara els serveis socials a Catalunya constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania calcula que al final d’implantació de la Llei de serveis socials s’hauran creat uns 40.000 nous llocs de treball en el sector d’atenció a les persones amb necessitats d’atenció social. Aquesta previsió es basa en bona part en les inversions i l’increment de serveis previstos en l’atenció a les persones en els centres residencials i al domicili.
La nova llei, que és una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al país, planteja deu compromisos:
• Fins ara, quan s’analitzava la renda d’un possible usuari en vistes a l’accés a un servei residencial, per exemple, es tenia en compte la renda dels seus fills/es; amb la nova llei això no serà així i només s’avaluarà la renda de la persona usuària.
• La nova normativa proposa que els patrimonis intestats sense hereus siguin donats als serveis socials per finançar-los.
• A partir de l’entrada en vigor de la llei s’analitzaran totes les sol·licituds, i només es tindrà en compte la renda després per fixar el preu, però atendrà totes les que presentin necessitat social segons la llei.
• Les administracions no es passaran la responsabilitat d’atendre les demandes de la ciutadania d’unes a altres. Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció pública.
• El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de Municipis.
• Totes les persones i famílies que vagin als serveis socials tindran assignat un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. Aquest/a professional els avisarà quan hagin de fer un nou tràmit o hagi entrat en vigor una nova ajuda o servei.
• Les persones amb greu situació de dependència física podran triar entre seguir vivint a casa seva amb ajut professional a domicili, viure en un centre residencial, o bé disposar d’un assistent personal que li faciliti l’organització de la seva vida, segons la seva elecció: l’objectiu és guanyar autonomia personal.
• Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials, conjuntament amb la Generalitat.
• El Parlament aprovarà anualment la Cartera de Serveis conjuntament amb la Llei de pressupostos. Serà la primera llei en tot l’Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut o educació, que és la garantia dels drets i deures.
• Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració.
Amb tot, la nova llei marca un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal.
Articulat de la llei
La Llei de serveis socials s’estructurà en nou títols:
El primer títol, a més de definir els objectius i les finalitats dels serveis socials, desenvolupa els seus principis rectors i els aproxima a les persones destinatàries dels serveis socials, seguint el contingut de la legislació anterior. La principal innovació és que inclou en el seu articulat una descripció detallada, amb rang de llei, dels drets i deures de les persones en relació amb els serveis socials.
El segon títol regula el sistema públic de serveis socials, ordena la seva estructura, funcions i prestacions. La principal innovació és la introducció de la cartera de serveis com instrument i garantia d’accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials, per a tota la població que els necessiti. Serà, per tant, el Parlament de Catalunya qui fixarà els pressupostos anuals, i a més informarà preceptivament la Planificació Estratègica i la Cartera de Serveis Socials (que inclourà totes les prestacions garantides), les condicions d’accés i les dotacions econòmiques suficients.
El títol tercer estableix el règim competencial i organitzatiu. En el seu primer capítol regula les competències de les administracions públiques. En el segon capítol, l’organització territorial dels serveis basada en el principi de subsidiarietat, que es complementa amb la disposició transitòria que ordena la descentralització. El tercer capítol regula la planificació dels serveis socials. El quart capítol regula la coordinació i col·laboració interadministrativa. I el cinquè capítol, la principal novetat, regula el paper dels professionals en els serveis socials.
El quart títol ordena i regula la participació cívica a tots els nivells dels serveis socials de Catalunya. Introdueix el traspàs de la informació i els processos participatius per reforçar la capacitat de les persones d’incidir en la innovació i el futur dels serveis socials.
El cinquè títol ordena i regula el finançament dels serveis socials i ordena especialment les obligacions de les administracions i de les persones usuàries en el finançament.
El sisè títol ordena i regula el paper de la iniciativa privada social i de la iniciativa privada mercantil en els serveis socials. Així mateix, ordena com ha de ser l’actuació de les administracions públiques en relació amb les entitats privades.
El setè, vuitè i novè títol ordenen i regulen la formació i la recerca en els serveis socials, la qualitat dels serveis socials i la inspecció, el control i el règim sancionador dels serveis socials.
Finalment, mitjançant una disposició addicional, s’aborda la situació de les persones amb necessitat de major autonomia personal per la seva dependència per a la realització d’activitats de la vida diària. Es reconeix de manera expressa que es tracta d’una contingència de caràcter general, responsabilitat comuna i solidària del conjunt de la societat.
El Govern aprova el Projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya
Catalunya serà la primera comunitat autònoma en disposar d’una Comissió de Convenis Col·lectius, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació institucional i de diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals. La constitució d’aquest organisme respon a la voluntat del Govern de continuar desenvolupant i enfortint les relacions laborals i la participació institucional a Catalunya i amb ell es dóna un pas més en la construcció d’un enramant institucional en l’àmbit sociolaboral que es va iniciar amb la reforma del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Les seves funcions seran principalment de diàleg i de participació institucional entre organitzacions sindicals, empresarials i Administració. El Consell integra les comissions que fins ara tenia el CTESC (relacions laborals, seguretat i salut laborals i ocupació) així com la comissió de seguiment de la contractació laboral i les taules de prevenció de riscos laborals existents, instàncies que s’integren en les comissions de contractació i de seguretat i salut laboral. D’altra banda es creen dues noves comissions, una en matèria d’igualtat i no discriminació i l’altra del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).
També convé destacar la creació, com a organisme especialitzat del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, Catalunya serà la primera comunitat autònoma en disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i no discriminació i la d’Inspecció de Treball.
L’organisme actuarà en Ple, en comissions –seguretat i salut laboral; seguiment de la contractació laboral; d’igualtat i no discriminació; i d’ITSS- i en grups de treball.
El Consell serà paritari, estarà integrat per un president o presidenta i 24 persones membres, designades per l’Administració de la Generalitat (8), les organitzacions sindicals (8) i empresarials (8) més representatives del territori català.
El pressupost previst per aquest òrgan, inclòs en la Llei de pressupostos per al 2006, és d’1.000.000 d’euros (400.000 euros per al Consell Català de Relacions Laborals i 600.000 euros per a la Comissió de Convenis Col·lectius).
La creació d’un Consell Català de Relacions Laborals constitueix l’expressió de la voluntat dels agents socials i econòmics i del Govern de Catalunya de fomentar i afavorir la participació institucional, concertació i el diàleg social, tal i com es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005.
En aquest context, la creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respon a la doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i de donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels agents socials, de l’altra, tot fomentant i facilitant la cooperació i el diàleg permanents entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre aquestes i l’Administració així com per l’impuls, millora i racionalització de la negociació col·lectiva a Catalunya.
L’Institut de Seguretat de Catalunya integrarà la formació i la recerca en matèria de seguretat
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya (ISC), un nou organisme autònom adscrit al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació que serà l’únic centre de formació i recerca en matèria de seguretat, tant pel que fa als cossos policials com els bombers i la seguretat civil. L’ISC neix amb la voluntat de configurar un sistema de seguretat integral per a Catalunya, basat en polítiques transversals, amb la finalitat d’optimitzar les polítiques en matèria de seguretat integrant al màxim la formació i la recerca.
L’Institut de Seguretat de Catalunya reunificarà l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya per garantir polítiques de selecció, formació i carrera pels diferents cossos que configuren el sistema de seguretat a Catalunya, integrant al màxim aquest sistema. L’ISC col·laborarà amb els òrgans directius responsables en aquesta matèria, ja siguin de la mateixa Generalitat o de les entitats locals del seu àmbit territorial.
L’Institut tindrà com a finalitats principals la formació dels i les membres dels serveis de seguretat públics i privats, de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments, i d’emergències i protecció civil, així com la promoció de l’estudi i la recerca en l’àmbit de la seguretat. Els col·lectius professionals compresos en l’actuació de l’ISC són els cossos de policia de Catalunya, el personal d’emergències, el personal de seguretat viària i mobilitat, el personal facultatiu i tècnic de suport a la funció de policia i personal d’emergències, i la resta de personal de seguretat exclòs de la legislació de seguretat privada.
El nou organisme estarà integrat pel president, els vicepresidents, el Consell de Direcció i el director. Cal remarcar que dins l’estructura orgànica de l’Institut de Seguretat de Catalunya hi haurà un Consell Pedagògic que garantirà l’assessorament de les autoritats de l’Institut. També hi haurà una Comissió de Relacions amb els Sindicats i una Comissió de Relacions amb les Empreses de Seguretat Privada així com el Centre d’Estudis de Seguretat, constituït com a òrgan tècnic especialitzat encarregat de l’estudi, recerca i assessorament en matèria de seguretat.
El Govern aprova la nova organització administrativa de quatre departaments
Es nomenen els responsables de diverses secretaries d’àrea i direccions generals de diferents departaments
El Consell de Govern ha aprovat avui la nova organització administrativa de quatre departaments de la Generalitat: de la Presidència; de la Vicepresidència; d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i de Governació i Administracions Públiques. Els decrets d’avui complementen el Decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat el 30 de novembre passat. Tots quatre departaments s’ajusten així a les competències que tenen assignades en el nou organigrama del Govern, per tal de donar un millor servei al ciutadà.
El Departament de la Presidència donarà suport directe i assistència al president de la Generalitat en el desenvolupament de les seves funcions. A través de les seves unitats, exercirà les funcions de secretaria del Govern, l'assessorament, la representació i la defensa jurídica del Govern i del conjunt de l'Administració de la Generalitat, la difusió de l'activitat del president i del Govern de la Generalitat, la coordinació de la política comunicativa del Govern, la coordinació i direcció dels sistemes d’informació de base i gestió corporativa de la Generalitat, la coordinació interdepartamental i l'impuls d'estratègies conjuntes, les polítiques i actuacions davant les institucions de la Unió Europea, entre d’altres. A més queden adscrits al Departament de la Presidència la Delegació de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna i la Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea.
El Departament de la Vicepresidència s’encarregarà de l’acció exterior de la Generalitat, a través de la Secretaria d’Afers Exteriors. També assumeix la política lingüística, esportiva i els afers religiosos, a més de l’impuls de la Bioregió. Segons el nou Decret, el vicepresident substituirà el president en cas d’absència o impediment. A més, coordinarà les diferents delegacions territorials del Govern (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran). Queden adscrits a aquest departament, entre d’altres, el Patronat Català Pro Europa, l’Oficina del Govern de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà, el Consell Assessor per al desenvolupament sostenible i l’Institut Ramon Llull.
Al seu torn, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació exercirà les competències de la Generalitat en matèria de seguretat ciutadana, pública i civil, el trànsit, les emergències (es crea la Direcció General de Protecció Civil) i el joc i espectacles. També coordinarà les relacions amb el Parlament de Catalunya, i impulsarà les relacions institucionals i el desenvolupament estatutari, la promoció de la participació social i la recuperació de la memòria històrica. L’Institut d'Estudis Autonòmics resta adscrit al Departament, així com l'Escola de Policia de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.
Per últim, el Departament de Governació i Administracions Públiques assumeix entre d’altres l’assistència i cooperació amb el món local de Catalunya, la funció pública, l'organització administrativa de la Generalitat, els processos electorals, la societat de la informació i les telecomunicacions i l’administració electrònica. Resten adscrits a aquest Departament l’Institut Europeu de la Mediterrània i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.
En aquesta línia de reorganització de l’Administració de la Generalitat, el Govern ha aprovat aquests nous nomenaments:
Departament de la Presidència:
• Toni Bolaño Gancedo, director de l’Oficina de Comunicació de la Presidència
Departament de la Vicepresidència:
• Montserrat Coll i Calaf, directora general d’Afers Religiosos
• Josep Mª Jové i Lladó, director de Polítiques Sectorials
• Jordi Foz i Dalmau, director de Serveis del Departament de la Vicepresidència
• Ignasi Doñate i Sanglas, director general de Projecció Exterior de l’Esport
Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
• Josep Vendrell i Gardeñes, secretari de Relacions Institucionals i Participació
• Joan Delort i Menal, secretari de Seguretat Pública
• Lluís Torrens i Mèlich, director de Serveis del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
• Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit
• Mercè Claramunt Bielsa, directora general del Joc i d’Espectacles
• Olga Lanau i Rami, directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments
• Rafel Olmos i Salaver, director general de Policia
• Josep Ramon Mora Villamate, director general de Protecció Civil
• Maria Jesús Bono i Lahoz, directora general de la Memòria Democràtica
Departament de Governació i Administracions Públiques
• Carles Bassaganya i Serra, director general d’Administració Local
• Ramon Martínez i Deu, director de Serveis del Departament de Governació i Administracions Públiques
• Francesc Simó i de la Asunción, secretari d’Acció Ciutadana
• Josep Ramon Ferrer i Escoda, director general d’Infraestructures de Telecomunicacions
• Josué Sallent i Ribes, director general de la Societat de la Informació
• Maria Teresa Aragonès i Perales, secretària de Funció Pública i Modernització a la nova estructura del Departament de Governació i Administracions Públiques
• Narcís Mir i Soler, director general de Modernització de l’Administració a la nova estructura del Departament de Governació i Administracions Públiques
Departament de Salut
• Carles Arias i Casal, director de Serveis de la Secretaria General del Departament de Salut
Departament de Treball
• Salvador Pedro Àlvarez Vega, director general de Relacions Laborals
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
• Maria Segarra Mateu, directora general de Comerç
• Joan Carles Vilalta Serrano, director general de Turisme
• Blanca Palmada Félez, secretària d’Universitats i Recerca
• Francesc Xavier Hernández Cardona, director general de Recerca
• Mª Àngels Cabasés Piqué, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya
Departament d’Acció Social i Ciutadania
• Carme Porta i Abad, secretària de Famílies i d’Infància
• Matilde Sala i Manuel, directora de Serveis de la Secretaria General del Departament d’Acció Social i Ciutadania
Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Frederic Ximeno i Roca, director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
• Joan Pallisé i Clofent, director general del Medi Natural
• Elisenda Rius i Bergua, directora de Serveis del Departament de Medi Ambient i Habitatge
El Govern promou la millora de la contractació pública en el marc de l’Acord estratègic
El Govern ha impulsat tot un seguit d’actuacions en matèria de contractació pública dins el marc de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana amb l’objectiu de donar passos decisius en dues qüestions bàsiques; la millora de la preparació dels contractes i de la seva publicitat i en la introducció d’aspectes socials.
En aquest sentit, el Govern ha donat el vistiplau a l’acord pres l’octubre passat pel Consell d’Institucions de l’Acord estratègic, del qual en formen part els màxims representants de les institucions i organitzacions signants de l’Acord (Govern, organitzacions empresarials –Foment del Treball, Pimec i Fepime- i sindicats –CCOO i UGT- ), sobre acords específics que els gestors públics hauran de complir per assegurar la correcta definició i execució dels contractes amb la clara voluntat d’incrementar l’eficàcia i la transparència per garantir la màxima concurrència. L’acord també introdueix mesures tendents a assegurar durant tota la vida del contracte el nivell adequat de solvència econòmica i tècnica dels contractistes i dels seus col·laboradors. Aquesta és la primera vegada que s’arriba a un acord d’aquestes característiques, a través d’un procés de consens i concertació, amb el qual es dóna resposta a un conjunt de demandes de les organitzacions empresarials i sindicals.
L’objectiu del Govern és garantir una contractació més eficient i més segura, evitar la contractació d’empreses que incompleixen convenis laborals, inhabilitades per contractar o que deriven la seva actuació de manera clara a empreses subcontractades. Les noves actuacions impulsades introdueixen clàusules socials respectant el marc de la normativa europea relacionades amb seguretat i la salut laboral, i possibiliten, per a determinats contractes de serveis, la subrogació de les noves empreses adjudicatàries respecte del personal que fa les tasques de contractació per garantir la qualitat dels serveis.
Els acords endegats avui aposten decididament per la modernització administrativa mitjançant l’impuls de l’ús de mitjans electrònics en la contractació de l’Administració, seguint les fites europees i com a mesura dedicada a l’increment de la informació i de la transparència en la contractació pública.
Finalment, també es preveuen mesures específiques de control de la subcontractació, en la línia de la Llei reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció aprovada pel Congrés el 28 de setembre passat, entre les quals en destaca la possibilitat de què l’Administració veti les subcontractacions en les que s’apreciï incompliment de la legalitat vigent.
S’aprova el conveni de col·aboració per implantar el projecte e-sanitat d’atenció sanitària electrònica
El Govern signarà un conveni de col·laboració entre el Departament de Salut, l’Institut Català de la Salut, el Ministeri de Sanitat i Consum i l’entitat pública Red.es en el marc del Pla avanç@ per tal de posar en marxa serveis de sanitat en línia (e-sanitat), tant orientats als usuaris com als gestors i professionals sanitaris.
Amb l’acord, els ciutadans i els membres del sistema públic de salut podran accedir a prestacions com la cita mèdica per Internet, la recepta electrònica, i la tarja sanitària i la història clínica electrònica. Per impulsar aquests serveis, el Govern invertirà un total de 39.606.856 euros, dels quals l’entitat pública Red.es n’aportarà el 50%. L’abril passat, l’Institut Català de la Salut ja va aprovar l’aportació corresponent de 19,8 milions d’euros durant el període 2006-2009 per a impulsar una millora important de les TIC i la implantació de la Història Clínica Electrònica en els vuit complexes hospitalaris de l’ICS.
El conveni autoritzat avui s’inscriu en l’acord signat l’octubre de 2005 entre el Ministeri de Sanitat i Consum, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i Red.es per implementar el Pla avanç@ en l’àmbit del Sistema Nacional de Salut. La iniciativa impulsava el cofinançament d’alguns projectes en forma d’equips informàtics (maquinari i programari) a canvi d’un compromís de les comunitats autònomes signants de realitzar una sèrie d’actuacions per implantar serveis electrònics. El Ministeri de Sanitat i Consum es fa càrrec del desenvolupament del node central tecnològic d’interoperabilitat.
Aquest conveni s’inscriu en les actuacions de l’estratègia eEurope 2005 i el Programa europeu 2006-2010 per desenvolupar la Societat de la informació a Europa, en especial en l’àmbit sanitari.
El Govern inicia els tràmits per a la construcció de 15 noves depuradores a les comarques de l’Ebre
El Govern ha acordat impulsar les obres de construcció de quinze noves estacions depuradores a la conca del Baix Ebre incloses dins el Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes (PSARU) a les comarques del Priorat, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta.
Els municipis on es construiran les noves depuradores són Bellmunt del Priorat, la Figuera, Gratallops, la Morera de Montsant, la Vilella Baixa, Porrera (Priorat), Paüls, Tivenys, Xerta i a Bítem i Camp-redó, al terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), Garcia, la Torre de l'Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) i Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Les quinze actuacions suposaran una inversió de de 7.332.121 euros i les obres està previst que es duguin a terme entre el 2006 i el 2008.
Les noves instal·lacions, que tractaran les aigües residuals domèstiques i les industrials assimilades a urbanes, representaran una important millora en la qualitat sanitària i ambiental de les lleres públiques afectades a les comarques de la conca catalana de l’Ebre. Totes les plantes es dimensionaran, globalment, per tractar un cabal de disseny de 2.455 m3/dia, que correspon a una població d’uns 12.500 habitants, aproximadament. El Govern ha declarat avui la urgència de l'ocupació dels béns i els drets afectats per les obres d’aquests projectes constructius que inclouen, a més, 11.724 metres de xarxa de col·lectors i 10.555 metres de línies elèctriques projectades juntament amb la resta d'obres complementàries.