Note de Premsa:
ACORDS DEL GOVERN 21.11.06
21-11-06 :: 18:59h
El Govern impulsa les obres de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa
Les obres, que s’iniciaran a principis d’any i tenen un pressupost de 178,8 milions d’euros, permetran dotar la ciutat de tres noves estacions
La Comissió de Govern de Política Territorial ha acordat declarar l’ocupació urgent dels béns afectats per les obres dels túnels i de l’intercanviador amb Renfe corresponents al perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Terrassa. Aquesta actuació permetrà dotar Terrassa d’una xarxa de metro amb tres noves estacions en punts estratègics de la ciutat, i millorar les seves connexions de transport públic amb la comarca i l’àrea metropolitana. Actualment, s’estan construint dues de les estacions previstes, Can Roca i UPC-Vallparadís.
Les obres, adjudicades recentment per 172,6 milions d’euros, començaran el primer trimestre de l’any vinent i es preveu posar en servei l’ampliació el 2010. Aquest projecte comptarà, a més, amb un Pla d’auscultació i control d’obres i amb una campanya d’inspeccions prèvies als edificis, que comportarà una inversió de 6,2 milions d’euros més, fins a sumar un total de 178, 8 milions.
El nou metro de Terrassa
El perllongament dotarà la ciutat de tres noves estacions, UPC-Vallparadís, Intercanviador FGC-Renfe i Can Roca. Les noves parades permetran donar servei a zones de creixement de Terrassa, a l’àrea universitària i a equipaments sanitaris –Hospital Mútua de Terrassa i Hospital de Sant Llàtzer– a espais històrics i culturals –com el conjunt de les esglésies de Sant Pere, el castell-cartoixa de Vallparadís o el Museu Tèxtil- i crearan també un potent intercanviador amb Renfe. Un cop ampliada la línia d’FGC al seu pas per Terrassa, es preveu que l’utilitzin diàriament prop de 32.000 viatgers, el doble que en l’actualitat.
El traçat del perllongament, de 4,5 km de longitud, transcorrerà en un doble túnel de 6,75 metres de diàmetre de via única fet amb tuneladora, tret de les zones de les estacions que es farà a celobert o en mina. El mètode constructiu per tuneladora permet minimitzar l’afectació sobre la superfície i maximitza les condicions de seguretat de l’obra.
La Generalitat elaborarà el Pla director urbanístic del patrimoni industrial del Ter
El Pla busca preservar el valor patrimonial de les antigues colònies i fàbriques de la riba del Ter i transformar-les en dinamitzadors econòmics
El Govern destinarà 120.000 euros a la realització d’un estudi per a la redacció del Pla director urbanístic del parc patrimonial de l’Alt Ter i el Ter Mig elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya. El pla té l’objectiu de consolidar el conjunt de patrimoni cultural vinculat a l’activitat econòmica del Ter transformant les colònies industrials i les fàbriques de riu en espais de residència d’activitat productiva, de freqüentació turística i de preservació de la memòria històrica.
El pla abastarà una franja de territori d’uns 240 km2 que inclou els 120 km de distància entre els extrems dels rius Ter, Ritort i Fresser, des de Ribes de Fresser i Camprodon fins al pantà de Sau, i una secció de la vall amb una amplada d’uns 2 km entre els altiplans laterals. En aquesta zona hi ha 30 colònies, fàbriques de riu i altres elements patrimonials (castells, ermites, patrimoni hidràulic, etc).
El municipis integrats al pla director són Vilallonga de Ter, Llanars, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Fresser, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Torelló, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, les Masies de Roda, Roda de Ter i Tavèrnoles.
Els objectius del pla són consolidar les colònies de l’Alt Ter i del Ter Mig com a barris d’un sistema urbà interrelacionat, preservar el valor patrimonial de les valls fluvials i meandres del Ter, complementar la planificació municipal des d’una perspectiva supramunicipal, preservar les valls fluvials i meandres del Ter i el seu entorn mediambiental, garantir la participació i el consens en el marc del Pla i dinamitzar econòmica i socialment la zona.
Patrimoni industrial inclòs al Pla director
Ripollès
Farga de Bebié - les Llosses
Hilados Forcada de Ripoll - Ripoll
Colònia Sorribes - Ripoll
Colònia de Santa Maria - Ripoll
Colònia Noguera - Ripoll
Colònia Estabanell - Camprodon
Colònia Jordana - Sant Joan de les Abadesses
Colònia Llaudet - Sant Joan de les Abadesses
Colònia Espona - Sant Joan de les Abadesses
Colònia Molinou diss.- Campdevànol
Colònia Recolons - Ribes de Freser
Osona
Mambla d’Orís - Orís
Borgonyà - Sant Vicenç
Vilaseca - Sant Vicenç
El Pelut - Torelló
Matabosc - Torelló
Tarrés - Torelló
La Coromina - Torelló
Farga Lacambra - Les Masies de Voltregà
Fàbriques de Gallifa - Les Masies de Voltregà
Can Riva - Les Masies de Voltregà
Ca l’Escolà - Manlleu
Cal Rossinyol - Manlleu
El Dolcet - Manlleu
Can Llanas - Manlleu
Can Buixó - Manlleu
Malars - Les Masies de Roda
Grau - Les Masies de Roda
L’Obra - Les Masies de Roda
Salou - Les Masies de Roda
La Blava - Roda
Còdol Dret - Roda
El Govern impulsa la connexió entre les estacions de tractament d’aigua potable dels rius Llobregat i Ter
L’enllaç dels dos sistemes augmentarà la capacitat de distribució de la xarxa que subministra aigua a Barcelona i a la seva regió metropolitana
El Govern ha fet un pas més en la connexió entre l’estació distribuïdora d’aigua de la Trinitat, situada a Barcelona i que rep aigua del riu Ter, i l’estació distribuïdora d’aigua de la Fontsanta, situada a Sant Joan Despí i alimentada per aigua del riu Llobregat. El Govern ha aprovat avui l’ocupació urgent dels béns per al projecte de connexió entre els sistemes Ter i Llobregat, que subministren aigua potable a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Aquesta actuació, que ha obtingut finançament europeu, compta amb un pressupost d'execució de 108.665.000 euros.
Per tal que ambdues estacions puguin alimentar-se indistintament amb aigua procedent del sistema Ter, del sistema Llobregat i de la Instal·lació de Tractament d'Aigua Marina del Llobregat i, d’aquesta manera, augmentar la capacitat de distribució de la xarxa, es construirà una estació de bombament, connectada al dipòsit de la Fontsanta que impulsarà aigua fins als dipòsits de Trinitat o fins al dipòsit de la Planta del Llobregat.També es construirà una canonada reversible d'impulsió des del dipòsit de la Fontsanta fins a l'Estació Distribuïdora de la Trinitat i es connectarà l'estació de bombament a l'artèria que va d'Abrera a Sant Joan Despí amb una canonada d'impulsió.
D’altra banda, es deixaran preparades les connexions necessàries per tal què el dipòsit de la Fontsanta pugui rebre l'aigua producte de la Instal·lació de Tractament d'Aigua Marina del Baix Llobregat i per a la futura artèria de connexió entre la Fontsanta i el Prat de Llobregat.
L'Estació Distribuïdora de la Trinitat, situada al nord-est de Barcelona, és alimentada per una conducció que prové de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del Ter, situada als termes municipals de Cardedeu, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès. D’altra banda, l'Estació Distribuïdora de la Fontsanta, situada a Sant Joan Despí, rep l'aigua actualment per una artèria procedent de l’Estació de Tractament del Llobregat, situada al terme municipal d'Abrera.
El Govern invertirà 236 milions d’euros en la millora de la gestió dels residus amb noves infraestructures comarcals
Es preveu finançament per a la construcció o ampliació de plantes de residus al Maresme, al Vallès Occidental, al Pla de l’Estany o Osona
L’Agencia de Residus de Catalunya (ARC) atorgarà diverses subvencions per un import total de 236.783.299 euros a ens locals, organismes i entitats d’arreu de Catalunya amb l’objectiu de fomentar i millorar el tractament de residus a diversos punts del territori. Així ho ha aprovat avui el Govern a través d’un seguit d’ajuts que comprenen actuacions tan destacades com la inversió de 129.990.358 euros destinada al Consorci per a la Gestió de Residus del Maresme pel finançament d’una planta de tractament de la fracció resta a la comarca del Maresme i per realitzar les obres de millora a la planta incineradora de Mataró.
Els ajuts preveuen a més una inversió de 94.538.442 euros al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per finançar el Centre de tractament de residus municipals a la comarca. A la mateixa comarca, al municipi de Cerdanyola del Vallès, s’hi destinaran 1.680.000 euros per desenvolupar projectes relacionats amb la gestió sostenible dels residus municipals i amb els treballs de retirada dels productes fabricats amb amiant.
En aquestes subvencions de l’ARC s’hi inclou també una aportació de 5.931.030 euros al Consell Comarcal del Pla d'Urgell per l'ampliació del dipòsit controlat de classe II de Castellnou de Seana, 2.293.468 euros destinats a l'Ajuntament de Barcelona per la implantació de deixalleries mòbils i l'impuls a la recollida selectiva comercial, 1.800.000 euros per al Consell Comarcal del Pla de l'Estany per la redacció del projecte i la construcció d'una planta de tractament de lixiviats al dipòsit controlat de Banyoles, i 550.000 euros pel Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d'Osona pel finançament de l'ampliació del dipòsit controlat de residus municipals d'Orís.
La Generalitat invertirà 8,7 milions d’euros en sis actuacions de millora de la xarxa viària catalana
El Govern impulsa obres per millorar la fluïdesa i seguretat del trànsit en carreteres de Ponent, l’Àmbit Metropolità i les Comarques Gironines
La Comissió de Govern de Política Territorial ha aprovat avui declarar l'ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres corresponents a sis actuacions de millora a la xarxa viària catalana. Aquests projectes significaran una inversió total de 8,7 milions d’euros i tenen com a objectiu principal augmentar la fluïdesa i seguretat del trànsit en diverses carreteres de Ponent, de l’Àmbit Metropolità i de les Comarques Gironines.
Millora de la B-100 entre Montmaneu i Sant Guim de Freixenet
La Generalitat ha impulsat la millora de la B-100 entre Montmaneu i l'entroncament amb l’LV-1005, la carretera de Sant Guim de Freixenet a Sant Ramon. Aquesta actuació permetrà reduir el nombre de vehicles que circulen dins el nucli urbà de Sant Guim en direcció a l’Eix Transversal, així com millorar la seguretat en la conducció. Es preveu que les obres, amb un pressupost de 3,7 milions d’euros, s’iniciïn durant el primer trimestre de 2007 i tinguin una durada de 7 mesos.
En els primers 900 metres de l’actuació a Montmaneu, se suavitzaran revolts i s’eixamplarà la carretera, que passarà dels 6 metres actuals als 9 metres. A continuació, es formarà una variant del traçat de la carretera per tal de millorar les condicions per a la conducció i es construirà una nova intersecció amb la carretera de Sant Guim de la Rabassa.
Aquesta modificació del traçat tindrà una longitud d’uns 900 metres fins a enllaçar novament amb la carretera B-100 actual mitjançant una rotonda de 40 metres de diàmetre exterior, que connectarà amb Sant Guim de Freixenet i els seus polígons industrials al nord i amb el barri de la Tallada. A partir d’aquest punt, es formarà un tram de nova construcció cap a l'est, de 2 quilòmetres, fins a enllaçar amb l’LV-1005.
Nou accés des de Sant Celoni a la C-35
El projecte de nou accés des de Sant Celoni a la C-35 consisteix en la construcció d’un nou vial per tal de millorar la connectivitat en aquest punt. Les obres suposaran la formació d’un nou pas inferior sota la línia del ferrocarril, així com els ramals necessaris per a les incorporacions i sortides de la C-35 i per connectar-lo amb el pas inferior ja existent. D’aquesta manera, l’accés actual, ara de doble sentit, quedarà en el futur per al sentit d’accés al nucli de Sant Celoni des de la C-35. El nou pas tindrà una amplada de 9 metres –amb dos carrils de circulació–, una longitud de 40 metres i una alçada de 6,3 metres. Aquesta actuació compta amb pressupost d’uns 2,3 milions d’euros i està previst que les obres comencin durant el primer trimestre de 2007, amb un termini d’execució de 10 mesos.
Condicionament de l’LV-7023 a Castelldans
La tercera de les obres previstes fa referència a l’actuació de condicionament d’un tram de 3 quilòmetres de longitud a l’LV-7023 al seu pas per Castelldans. Les obres consistiran en l’eixamplament i millora de traçat de la carretera. Aquesta actuació forma part d’un conveni amb la Diputació de Lleida per a la millora de la xarxa viària de la demarcació i suposarà una inversió d’1,1 milions d’euros. Els treballs començaran durant el primer trimestre de 2007 i tindran una durada de 6 mesos.
Millora de la seguretat a la C-31
El projecte preveu la formació d’una rotonda i l’adequació d’una cruïlla, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària en el tram de la carretera C-31 entre Ullà i la Tallada d’Empordà. La nova rotonda, de 44 metres de diàmetre, se situarà a l’entrada nord del municipi d’Ullà. D’altra banda, es millorarà la intersecció, en forma de T, entre les carreteres C-31 i GI-632, a la Tallada d’Empordà i se la dotarà de carrils directes d’acceleració i alentiment i un tercer carril d’espera. Les obres, adjudicades per un import d’1 milió d’euros, s’iniciaran l’hivern vinent i tindran un termini de 6 mesos.
Nova rotonda a Miralcamp
La Comissió de Govern de Política Territorial també ha aprovat l’acord pel qual es declara l'ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres del projecte de construcció d’una rotonda a la intersecció de la carretera L-200 amb la futura variant de Miralcamp al sud del municipi. En aquesta rotonda, de 40 metres de diàmetre, confluiran quatre vials: al nord, l’actual L-220 en direcció al nucli urbà de Miralcamp; al sud, la mateixa via en direcció a Puiggròs; a l’est, se situarà la futura variant i, a l’oest, un camí ja existent. Els treballs, amb un pressupost d’uns 340.000 euros, començaran el primer trimestre de 2007 i tindran una durada de 4 mesos.
Millora d’intersecció a Sant Julià de Boada
La Generalitat ha previst la construcció d’una rotonda per tal de reordenar el trànsit i millorar la seguretat viària d’una cruïlla de la GI-651 al nucli de Sant Julià de Boada, al terme de Palau-sator. La rotonda tindrà 35 metres de diàmetre exterior. Els treballs inclouran la formació d’illots triangular per efectuar les entrades i sortides a la rotonda, així com la construcció d’apartadors per a una parada d’autobús i la millora del paviment en un tram de 250 metres de la carretera. Aquesta actuació, que suposarà una inversió de 302.507 euros, s’iniciarà durant el primer trimestre de 2007 i tindrà un termini d’execució de 3 mesos.